dimecres, 28 de maig del 2008

Si plou, a casa

No para de ploure. Bé, aquest matí ha lluït el sol com feia dies que no el vèiem, però s'ha tapat ràpidament. Hem tingut temps de sortir a passejar i agafar energies per uns quants dies més, tancats... He recollit flors, ara que n'hi ha tantes per tot arreu, i he fet un parell de rams.
Avui es tractava d'anar fins a l'hort, per veure com estava. Ha plogut tant aquests últims dies que pensàvem que potser s'havia inundat. Però no, tot va creixent, encara que una mica més de sol ara aniria perfecte!
Després quan s'ha posat a ploure altre cop, m'he ficat a la cuina a veure quina coca o pastís provava. I he fet un braç de gitano! Bé, dos, per les mides ha vingut així. Avui no poso la recepta perquè és una mica llarga. No és difícil però sí entretingut.
A veure què diuen els nens quan el tastin, de moment, fa molt bona olor. I la presentació 'necessita millorar', diria...










Núria

dijous, 22 de maig del 2008

Coloraines

Per Sant Jordi vaig comprar-me un petit quadern de viatge per pintar mandales. Fa temps que buscava un llibret així, per pintar amb colors.

Diu la Viquipèdia que un mandala és un dibuix amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central fins a formar normalment una figura circular o concèntrica, té el motiu principal al centre i que obre camins cap a la reflexió sobre el món o un mateix.

No ho sé, però relaxa molt acolorir-los i segurament la ment està oberta a pensar. Depèn del dia que tens surten d'uns colors o d'uns altres, evidentment. De vegades penses que sortirà una cosa i a partir dels colors que vas trobant es va transformant en una altra.

A més, el quadernet que tinc té fulls en blanc entremig per escriure-hi les idees o pensaments que t'han sorgit mentre pintaves. Encara no hi he escrit res, però ja n'he pintat alguns. De moment recordo què tenia a la ment quan triava aquells colors i què m'imaginava que es reflectia en el dibuix.

Diuen que pintar és terapèutic, no ho sé. Jo feia molt de temps que no agafava retoladors o llapis de colors per pintar, i ara, tinc els dels meus fills per relaxar-me sempre que trobo o que busco una estona per fer-ho.






Núria

divendres, 16 de maig del 2008

Plou i plou i plou...

Fa dies que no para de ploure. Ja sé que convé molt i a més, aquí dalt tot està verd, verd, preciós. És bonic veure com plou des de la finestra, quan no tens cap obligació de sortir, però és que els dies són tan grisos...

El soroll de la pluja fina que cau a la teulada i els dels regalims de la finestra, t'acompanya, fa companyia durant unes hores. Para una estona i després tornem-hi.

En algun moment, el cel es destapa, marxa la boira i sembla que s'obre el paisatge. Després, en un instant, altre cop tot blanc. No es veu res de res, sembla que surem en un núvol!

Haurem desaparegut del món? No sé si ningú ho sabria...

Núria

dimarts, 13 de maig del 2008

Melmelada de llimona


Fa dies que em van portar quilos de llimones, no sé, una pila. La Maribel es va oferir a enviar-me-les perquè al seu pati se'n fan moltes i no sap què fer-ne. N'hi vaig demanar perquè en volia fer melmelada. I fins avui no n'he fet...

És una melmelada una mica àcida, com ha de ser si és de llimona, i això la fa diferent. Segurament se'n menja menys que de les altres perquè no és dolça, passa molt bé.

Recepta:
El suc d'una llimona, un tros de pell, 100 gr de sucre i 1 ou.
Batem l'ou i el barregem amb la resta. Es posa al bany maria fins que la mescla s'espesseixi. Es deixa refredar i ja es poden omplir els pots. La quantitat és per uns 150 gr, si se'n fa més s'ha d'augmentar proporcionalment tot els ingredients, diu el llibre El rebost de Dolors Llopart.
Jo l'he fet a ull i hi he posat menys ous dels que tocaven. Igualment, boníssima!
Sí, falten les etiquetes als pots...!

Núria

dimecres, 7 de maig del 2008

Visita

Avui ha vingut la Ceci!
Es veu que s'ho va fer venir bé per tenir una sessió a l'IES de Sort, sobre ALEHOOP. He endevinat que era alguna cosa relacionada amb la bibliografia, una base de dades. Clar, no era molt difícil, perquè ella és profa d'aquesta matèria a la Facultat de Biblioteconomia.

Es rifaven la sessió entre altres profes i va pensar que aniria perfecte per veure'ns. Quina il·lusió!!! Es veu que la sessió ha estat una mica desastre, però tant és, l'excusa era venir.
Ens hem trobat al migdia per dinar, a la Fonda Farré, que comença a ser un clàssic. I llavors, han pujat a Estac a fer-nos la visita de rigor. Calia veure l'estat actual de la casa, ja que al novembre estava 'en construcció'...

Algú va suggerir-me que el blog fós com un llibre de visites i no serà, però aquesta sí que havia de sortir.
Doncs res, que m'he alegrat molt de veure-la tan contenta. I ella a mi també.
Petons,
Núria

dimarts, 6 de maig del 2008

Estem fent un hortet

Tal i com fa temps que volia el meu pare, ja estem fent un hort. Un cop acabades les obres, la seva següent feina era fer l'hort. Hem començat una mica tard, però l'any vinent ja hi posarem més coses. La qüestió és estar sempre ben ocupat, sí.

La feina més agraïda és plantar i sobretot recollir, però abans hi ha una feinada de por. El terreny havia estat un hort fa molts anys i ara estava ben abandonat, per tant, calia netejar-lo d'esbarzers, treure les pedres i passar-hi el multicultor.

Abans però, també s'havia de vallar perquè no hi entrin animals, ni vaques ni senglars. Una altra cosa més complicada serà quan tinguem animals, conills i gallines. Es veu que les fures entren per qualsevol foradet...

Dimarts vaig quedar encarregada de comprar planter al mercat. Vaig anar-hi i llavors sí que em vaig sentir de ciutat! Tot sembla tan igual... Sabia què volia però no sabia distingir res. De moment, enciams i pebrots que era fàcil. També tenim plantades ja les patates (trumfes, al Pallars) i tomaqueres que van venir del Vallès.

Jo volia reservar-me la part més 'glamourosa' de l'hort (si en pot tenir...): anar amb el cistell a buscar les verdures a l'estiu. Però em sembla que m'agradarà baixar tot sovint a donar una ullada a les meves plantetes, a regar i a treure les males herbes. Això sí, guants, mocador i eines a punt. I és que a més, tenim unes vistes immillorables!

Ah, i com diu la Marina, per no abandonar-me, després de l'hort, he esmorzat i he baixat a la pelu. Estic 'superfashion', jeje...

Núria

diumenge, 4 de maig del 2008

Ermita de l'Arboló

Avui primer diumenge de maig es celebra un aplec anual a l'Ermita de l'Arboló. Fa unes setmanes vam quedar en organitzar un grup que sortís d'Estac per anar-hi caminant i per aprofitar per fer una bona excursió, ja que el lloc és preciós. Dues hores i mitja. De baixada, això sí...
Per cert, aquí dalt Arboló és un nom de noia força corrent.

Doncs ens hem animat a anar-hi, encara que aquest cap de setmana ha estat llarg i molt intens. Hem fet tantes coses que sembla que en lloc de quatre dies n'hagin passat vuit.
Bé, jo tenia l'excusa dels nens i de la gent que tenia a casa, per tant, hem anat en cotxe per atrapar el grup a més de meitat de camí. L'Esteve i la resta, ens esperaven a Baro i d'allí hem caminat tots junts. Una hora de camí a l'ombra, bastant fresc, que avui anava molt bé perquè feia molta molta calor!

Hi havia molta gent i s'hi han fet vàries misses. Nosaltres, com que no hem matinat, hem arribat a misses dites. Mai tan ben dit.
Hi hem trobat algunes cares conegudes, perquè ja comencem a força conèixer gent i és que tothom hi va. Com m'explicava la Montse d'Estac, abans molts hi venien a demanar que es curés alguna bèstia o a posar-hi un ciri per si de cas...

A la foto, el grup d'Estac, els que han caminat molt, els que menys i els que han vingut en cotxe. Bé, l'Oriol, no ha volgut posar-s'hi...


Núria