Després d'una pausa obligada per les 'vacances', torno a escriure.I mira, he tingut ganes de posar el dinar que hem fet avui per celebrar el meu sant.
Encara falten dos dies però com que avui érem uns quants, doncs ja ha servit.
El Franck ens va portar molta verdura del seu hort i vam pactar un pot de móres i gerds per un pastís. Ell va dur-me les fruites i jo avui feia les postres.
Per cert, que un altre dia parlaré del nostre hort, que també està funcionant molt bé. El que passa és que el Franck no dóna l'abast ell sol i quan ve, reparteix per tots els veïns.
I ja està: estovalles blanques, cava i pastís. Ah, la mare ha fet un bacallà amb ceba dolça que és digne de portada (però no té foto).
Nyam, nyam... no n'ha quedat res!
Núria
3 comentaris:
Don si en foto és veu així, imagineu-vos quan a sigut l'hora de menjar-nos-el. Boníssim!!!!!
Quina pinta!!! Però l'ocasió s'ho mereixia. Encara que amb un dia de retard, moltes felicitats!!!
Home, bentornada! ja trobava a faltar alguna batalleta d'aquí dalt. Feia dies que no hi havia res de nou...
I també felicitats amb molt de retard.
Tina
Publica un comentari a l'entrada