Nit d'estels II

Dissabte vam repetir una altra nit d'observació del cel. La primera va ser al novembre i no ens va acompanyar gaire ni el fred ni els núvols. Bé, si els núvols sí, ens van fer companyia tota la nit! És a dir, que vam veure ben poca cosa...
Aquesta sortida va ser magnífica! Vam veure tot el que estava previst amb un cel espectacular i només feia una mica de fresca, que també s'agraïa.
Vam sopar i sobre l'horari, vam marxar als afores del poble. Així asseguràvem contaminació lumínica zero. Ens vam posar al costat de la carretera i només van passar un parell de cotxes en sis hores, vam estar molt tranquils.
Cadires, galetes, una mica de vinet i vam aguantar fins les 3,30h. Bé, els 'profes' es van quedar buscant coses noves que no havien vist encara en altres ocasions encara un parell d'hores més...
Vam veure tots els planetes que podíem veure: Venus, Mart, Saturn i molt més tard, Júpiter. Saturn, espectacular amb els anells i les llunes, va fer quedar-nos embadalits al telescopi... Més coses que vam observar: la Lluna, les constel·lacions d'Escorpí, Casiopea i Sagitari; Vega, Artur, una estrella doble, nebuloses i una supernova, a més de diverses galàxies, entre elles Andròmeda, la més propera a la nostra.

Quan tornàvem a casa, vam decidir que havíem de fer una llista per no oblidar-nos de tot el que havíem vist. I al matí, sorpresa, la Noelia i l'Anna, havien fet un plànol de l'observació en un tros de paper. Encara millor que la meva llista per situar-se perfectament!

Ah, i de nou, galetetes d'estels, per acabar-ho d'arrodonir ;-)  

Núria
P.S.: la foto de la lluna és de Mustapanki

Hortet

Diria que encara no he explicat res de l'hort aquesta temporada, i no serà perquè no ens hagi donat feina!
Ja fa uns dies que recollim enciams i carbassons, que no paren de créixer. La resta de verdures necessita una mica més de sol i calor, perquè enguany anem almenys amb quinze dies de retard pel fred que ha fet fins el juny.
 

També tenim maduixots gairebé cada dia, tot i que només un parell o tres. És el premi per a qui baixa a l'hort!

A banda del que ja tenim funcionant, aquesta primavera n'hem agafat un altre, molt més a prop de casa, i l'estem preparant. Potser no per l'estiu vinent, però esperem que per l'altre sí.
És una feina molt lenta perquè fa moltíssims anys que ningú no hi ha cultivat res i la terra està dura com una pedra.
De moment, hi hem plantat uns arbres fruiters, que si bé no arriben a donar mai res, faran bonic. La intenció és que en dos o tres anys donin algun fruit, però clar, el clima és tan dur que no sabem si s'hi adaptaran massa bé.


Si algun dia puc arribar a fer melmelada de poma o codonyat del nostre hort, estaré encantada de la vida ;-)