Casa Massa us desitja...

Paisatge blanc

Fa un dia sencer que neva i no sembla que vulgui parar...
Ja portem uns 25cm de neu.




Núria

11

Avui la Magalí ha fet 11 anys. Buff, això ja comença a sonar gros! Ho vam celebrar ahir perquè teníem molta família, ja que van pujar la iaia, avis, tiets, cosines i tiets-avis de Granollers. Molts, i va estar molt bé, perquè mai tenim tanta família junta.
A més, ni que ho haguessim demanat expressament, es va passar el dia nevant i ha quedat el paisatge de postal, bonic bonic. Han caigut uns 10 cms. Aquest matí per marxar, ja no feia tanta gràcia... Els primers han sortit amb cadenes i la resta al migdia, pogut baixar sense.
Ja veieu que fred en fa i encara no ha arribat l'hivern...

La Magalí estava contenta i ha arrodonit el dia berenant amb les seves amigues a Sort. De postre, hem anat tots al cinema: High School Musical 3. Al Pallars tot acaba arribant, més tard, però arriba. Això sí, 2 sessions i pel·lícula vista.
I també va tenir pastís però no tenim foto, era bo, però la presentació necessita millorar...












Núria

6

L'Oriol va fer 6 anys el dia 14! Tenia moltes ganes de celebrar el seu aniversari, portava mesos fent el compte enrera. Últimament com que només quedaven unes setmanes, la cosa era més fàcil de comptar... Un parell de setmanes és el màxim que pot valorar una mica, el temps encara se li fa massa difícil de mesurar. Ara comencem a comptar quant falta pels Reis. Buf!!!

A l'escola no va tenir coca (la va perdre per rabietes vàries) però a casa sí vam fer un pastís ben bonic, i sobretot ben bo!
Aquí el teniu a punt de bufar, satisfet de les móres del pastís i dels regals que ja havia obert.


Núria

Panellets i neu

Una altra nevadeta aquest matí. Els nens han marxat sense problemes i jo m'he quedat per la cuina. Ahir vaig fer pa i avui panellets, que demà toca castanyada.
Enguany, calentons a la vora del foc!












Núria

Primera neu

Sí, ho estàveu esperant oi? Doncs ha nevat, una miqueta només, però tenim la primera enfarinada de tardor.
La carretera està neta i cap problema per baixar, han vingut a recollir els nens com sempre. Avui quan han marxat estàvem a 0ºC, ni fred ni calor... (acudit quer!).

Fa un dia gris i està tot ben tapat, potser continuarà nevant. I torna a ventar de valent.
Ara sí que gairebé s'ha acabat l'hort, només hi queden cols, bledes i espinacs.

Núria

Comença el fred

Ahir al matí, quan els nens marxaven a l'escola, feia força fred: 4,8ºC! I a més, un vent fort i gelat.
Més de cinc graus de diferència amb el dia anterior.
Al cap d'una estona, vam marxar nosaltres i aleshores vam entendre perquè havien baixat les temperatures tan ràpid: a Estac plovia a la nit, però a Portainé havia nevat! També es veia l'impressionant Montsent de Pallars tot blanc.
La primera enfarinada de la temporada, l'hivern ja ensenya les dents...

Avui hem tret ja tota la roba d'hivern, que han dit que la setmana vinent amenaça neu altre cop.









Mentrestant, fotos de tardor. Festival de colors.

Núria

S'han acabat les móres

La setmana passada vam fer l'última collita de móres i també els últims pots de melmelada. Encara quedaven algunes mates amb fruits madurs al punt, però la majoria ja estan del tot marcits. Aquest any han anat més tard que l'any passat, hem hagut d'esperar fins a meitat de setembre ben bé per collir les primeres. En teníem unes ganes! N'agafàvem algunes amb ànsia i després eren ben àcides...
Ara, quan han madurat, n'hi hagut per tothom.
És curiós com tota la gent del poble que en cull té una recepta diferent per fer-ne melmelada!

Potser podríem proposar-ne un tast algun dia?

Núria

Avui han començat les obres

Sí, per fi! Amb gairebé dos mesos de retard per culpa de la paperassa, han començat les obres a la carretera d'Estac.
Ara toquen uns mesos d'obertures intermitents, com diu el cartell que han penjat a l'encreuament. Però tindrem paciència perquè és molt important per nosaltres que l'arreglin. No l'asfaltaran nova però hi faran pedaços i també retocaran algunes corbes sense visibilitat.
Si ja és bonic el poble com està ara, imagineu què serà amb la carretera refeta...
Doncs que haureu de venir-hi els nous i repetir els que ja hi heu estat. No?

Núria

Tornem-hi!

Els nens han començat l'escola. No en tenien massa ganes, la veritat. Els feia mandra, però hi han tornat molt més fàcilment del que ens pensaven. I amb menys de la meitat dels nervis que van passar l'any passat. Bé, tots en vam passar!!!
El primer dia m'ho vaig passar fatal esperant que tornessin, quin dia més llaaaarg...

I ara: tot fàcil, tot conegut, tot igual. La Magalí fa l'últim curs de primària i l'Oriol s'hi estrena. Ella no ho dubto, superbé, ell, ja veurem... De moment, estrena un munt de material i llibres i també està investigant perquè serveix l'agenda que ja li toca tenir!
La Magalí ja té deures des del primer dia, serà perquè no se'n refiin???

I nosaltres, doncs també a intentar fer un horari i aprofitar les hores tranquil·les per fer feina sense que et reclamin constantment. Rendeixen les hores, però tant silenci es fa estrany...

Núria

Dinar de celebració

Després d'una pausa obligada per les 'vacances', torno a escriure.
I mira, he tingut ganes de posar el dinar que hem fet avui per celebrar el meu sant.
Encara falten dos dies però com que avui érem uns quants, doncs ja ha servit.

El Franck ens va portar molta verdura del seu hort i vam pactar un pot de móres i gerds per un pastís. Ell va dur-me les fruites i jo avui feia les postres.
Per cert, que un altre dia parlaré del nostre hort, que també està funcionant molt bé. El que passa és que el Franck no dóna l'abast ell sol i quan ve, reparteix per tots els veïns.

I ja està: estovalles blanques, cava i pastís. Ah, la mare ha fet un bacallà amb ceba dolça que és digne de portada (però no té foto).
Nyam, nyam... no n'ha quedat res!

Núria

Casa Massa al 9Nou

Fa un parell de setmanes ens van trucar la TT del 9Nou de Granollers per fer-nos una entrevista. Havia treballat amb l'Esteve i quan va saber que marxàvem a la muntanya, ja ens va 'amenaçar' amb fer-nos sortir al 9Nou d'alguna manera. Ara que ja fa un any era el moment perquè podíem fer una mica de balanç, suposo.

A més, a l'estiu sempre hi ha alguna secció on posar-hi curiositats d'aquestes...

Núria

Uns dies de platja

Ens hem escapat uns dies, primer a Granollers i després a la platja, a Hospitalet de l'Infant.
Ha estat vist i no vist, però ens ho hem passat estupendament! Ara, quina calor...
A Granollers vam fer encàrrecs, vam veure la família i vam baixar a Barcelona de concert (sí, Miguel Bosé, ningú no és perfecte...). Després tres dies a la platja, on realment ha fet calor. Però clar, amb la platja solitària i també la piscina tan a prop, hem estat de luxe total.
Ja hem quedat amb la Marta i el Josep que farem un canvi: nosaltres baixem i ells pujaran a Casa Massa.

Quina delícia tornar al Pallars: dijous a les dues del migdia 20ºC a Estac!!! Res, que qui vulgui ja sap on pot estar fresquet...

Núria

Si no plou, anem a l'hort

Aquests dies passats amb tanta pluja, no hem baixat a l'hort tan com voldríem. Estem trobant que és com una teràpia, això de treballar-hi. Hi anem tots, per fer una passejada, per anar a berenar o per jugar amb els nens al camp del costat.

Haig de reconèixer que al principi, em feia molta mandra la idea de tenir/fer un hort. Pensava que entre el pare i l'Esteve ho farien tot. I és veritat que hi treballen molt, moltíssim, però jo també hi faig cosetes.

Entre tots plantem, traiem males herbes, i ara, a esperar que faci uns dies de calor perquè acabi de créixer tot. Sort que alguns dies ha sortit el sol, entre tantes tempestes, perquè ja ens temíem que es comencessin a podrir les patates...



A més, la Manoli em va regalar uns rosers, perquè també hi tingui flors, a l'hort. I allí estan, ben xulos. Doncs res, que espero que la setmana vinent puguem collir el primer enciam!


Núria

Estem al juny?

La pregunta és perquè no sembla que s'acosti l'estiu, al contrari, sembla que aquí dalt arribi la tardor... Ja fa dies que plou i ha refrescat força, és per això que em pregunto si acabarà arribant l'estiu. Bé, diuen que demà començarà a sortir el sol. Creuem els dits!

La setmana passada l'Oriol va començar un curset de natació. Insensats! Sí, tots plegats: els organitzadors (l'AMPA), els pares i els nens, que s'acaben ficant a l'aigua clar. No ha fet ni mica de calor per escalfar-la i a més ha plogut dia sí dia no. En fi, que quan el nen surt de l'aigua necessitem una hora per recuperar-lo... Coses del Pallars!
Us voleu creure que en molts quilòmetres a la rodona no hi ha cap piscina coberta!!! Com a molt es pot anar a l'acadèmia militar de Talarn, on fan una excepció i deixen fer els cursets durant l'any.
Es veu que és una reivindicació eterna i sembla impossible que encara estiguin així . A Granollers i rodalies quantes piscines hi ha, per exemple? I al Pirineu, on l'estiu (quan arriba) és més curt, hi faria molta més falta no???

Necessitem una mica de caloreta ja!
Núria

A ritme del Pallars

Dijous passat la Magalí va anar d'excursió, tot el dia. Van marxar molt aviat i havien de tornar tard, sobre un quart de nou del vespre. Tenien un dia tan ple, programat amb tantes activitats, que ja es veia que no tindrien temps per tot o que potser arribarien més tard.

Com que enguany s'han quedat sense colònies, pel mal comportament d'alguns, han organitzat vàries sortides i aquesta era la més completa. Visitaven la Seu d'Urgell i després passaven el dia a Puigcerdà, patinant i anant amb 'karts'.

Doncs van arribar amb una hora i mitja de retard. Just a l'hora que havien d'arribar, sortien de Puigcerdà. Creieu que algun pare o mare es va esverar? No, tothom estava tranquil, fent petar la xerrada amb els altres pares que esperaven o fent un entrepà, aprofitant el temps.
Em vaig voler imaginar la mateixa situació a Granollers...
No hauria passat ni mitja hora que tothom estaria exaltat! Trucant a veure què havia passat. Aquí tothom s'espera, no hi ha pressa, ja vindran. Si no avisen, és que no passa res i ja arribaran.

Doncs això, ritme del Pallars. N'anem aprenent!
Núria

Si plou, a casa

No para de ploure. Bé, aquest matí ha lluït el sol com feia dies que no el vèiem, però s'ha tapat ràpidament. Hem tingut temps de sortir a passejar i agafar energies per uns quants dies més, tancats... He recollit flors, ara que n'hi ha tantes per tot arreu, i he fet un parell de rams.

Avui es tractava d'anar fins a l'hort, per veure com estava. Ha plogut tant aquests últims dies que pensàvem que potser s'havia inundat. Però no, tot va creixent, encara que una mica més de sol ara aniria perfecte!

Després quan s'ha posat a ploure altre cop, m'he ficat a la cuina a veure quina coca o pastís provava. I he fet un braç de gitano! Bé, dos, per les mides ha vingut així. Avui no poso la recepta perquè és una mica llarga. No és difícil però sí entretingut.

A veure què diuen els nens quan el tastin, de moment, fa molt bona olor. I la presentació 'necessita millorar', diria...

Núria

Coloraines

Per Sant Jordi vaig comprar-me un petit quadern de viatge per pintar mandales. Fa temps que buscava un llibret així, per pintar amb colors.

Diu la Viquipèdia que un mandala és un dibuix amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central fins a formar normalment una figura circular o concèntrica, té el motiu principal al centre i que obre camins cap a la reflexió sobre el món o un mateix.

No ho sé, però relaxa molt acolorir-los i segurament la ment està oberta a pensar. Depèn del dia que tens surten d'uns colors o d'uns altres, evidentment. De vegades penses que sortirà una cosa i a partir dels colors que vas trobant es va transformant en una altra.

A més, el quadernet que tinc té fulls en blanc entremig per escriure-hi les idees o pensaments que t'han sorgit mentre pintaves. Encara no hi he escrit res, però ja n'he pintat alguns. De moment recordo què tenia a la ment quan triava aquells colors i què m'imaginava que es reflectia en el dibuix.

Diuen que pintar és terapèutic, no ho sé. Jo feia molt de temps que no agafava retoladors o llapis de colors per pintar, i ara, tinc els dels meus fills per relaxar-me sempre que trobo o que busco una estona per fer-ho.






Núria

Plou i plou i plou...

Fa dies que no para de ploure. Ja sé que convé molt i a més, aquí dalt tot està verd, verd, preciós. És bonic veure com plou des de la finestra, quan no tens cap obligació de sortir, però és que els dies són tan grisos...

El soroll de la pluja fina que cau a la teulada i els dels regalims de la finestra, t'acompanya, fa companyia durant unes hores. Para una estona i després tornem-hi.

En algun moment, el cel es destapa, marxa la boira i sembla que s'obre el paisatge. Després, en un instant, altre cop tot blanc. No es veu res de res, sembla que surem en un núvol!

Haurem desaparegut del món? No sé si ningú ho sabria...

Núria

Melmelada de llimona

Fa dies que em van portar quilos de llimones, no sé, una pila. La Maribel es va oferir a enviar-me-les perquè al seu pati se'n fan moltes i no sap què fer-ne. N'hi vaig demanar perquè en volia fer melmelada. I fins avui no n'he fet...

És una melmelada una mica àcida, com ha de ser si és de llimona, i això la fa diferent. Segurament se'n menja menys que de les altres perquè no és dolça, passa molt bé.

Recepta:
El suc d'una llimona, un tros de pell, 100 gr de sucre i 1 ou.
Batem l'ou i el barregem amb la resta. Es posa al bany maria fins que la mescla s'espesseixi. Es deixa refredar i ja es poden omplir els pots. La quantitat és per uns 150 gr, si se'n fa més s'ha d'augmentar proporcionalment tot els ingredients, diu el llibre El rebost de Dolors Llopart.
Jo l'he fet a ull i hi he posat menys ous dels que tocaven. Igualment, boníssima!
Sí, falten les etiquetes als pots...!

Núria

Visita

Avui ha vingut la Ceci!
Es veu que s'ho va fer venir bé per tenir una sessió a l'IES de Sort, sobre ALEHOOP. He endevinat que era alguna cosa relacionada amb la bibliografia, una base de dades. Clar, no era molt difícil, perquè ella és profa d'aquesta matèria a la Facultat de Biblioteconomia.

Es rifaven la sessió entre altres profes i va pensar que aniria perfecte per veure'ns. Quina il·lusió!!! Es veu que la sessió ha estat una mica desastre, però tant és, l'excusa era venir.
Ens hem trobat al migdia per dinar, a la Fonda Farré, que comença a ser un clàssic. I llavors, han pujat a Estac a fer-nos la visita de rigor. Calia veure l'estat actual de la casa, ja que al novembre estava 'en construcció'...

Algú va suggerir-me que el blog fós com un llibre de visites i no serà, però aquesta sí que havia de sortir.
Doncs res, que m'he alegrat molt de veure-la tan contenta. I ella a mi també.
Petons,
Núria

Estem fent un hortet

Tal i com fa temps que volia el meu pare, ja estem fent un hort. Un cop acabades les obres, la seva següent feina era fer l'hort. Hem començat una mica tard, però l'any vinent ja hi posarem més coses. La qüestió és estar sempre ben ocupat, sí.

La feina més agraïda és plantar i sobretot recollir, però abans hi ha una feinada de por. El terreny havia estat un hort fa molts anys i ara estava ben abandonat, per tant, calia netejar-lo d'esbarzers, treure les pedres i passar-hi el multicultor.

Abans però, també s'havia de vallar perquè no hi entrin animals, ni vaques ni senglars. Una altra cosa més complicada serà quan tinguem animals, conills i gallines. Es veu que les fures entren per qualsevol foradet...

Dimarts vaig quedar encarregada de comprar planter al mercat. Vaig anar-hi i llavors sí que em vaig sentir de ciutat! Tot sembla tan igual... Sabia què volia però no sabia distingir res. De moment, enciams i pebrots que era fàcil. També tenim plantades ja les patates (trumfes, al Pallars) i tomaqueres que van venir del Vallès.

Jo volia reservar-me la part més 'glamourosa' de l'hort (si en pot tenir...): anar amb el cistell a buscar les verdures a l'estiu. Però em sembla que m'agradarà baixar tot sovint a donar una ullada a les meves plantetes, a regar i a treure les males herbes. Això sí, guants, mocador i eines a punt. I és que a més, tenim unes vistes immillorables!

Ah, i com diu la Marina, per no abandonar-me, després de l'hort, he esmorzat i he baixat a la pelu. Estic 'superfashion', jeje...

Núria

Ermita de l'Arboló

Avui primer diumenge de maig es celebra un aplec anual a l'Ermita de l'Arboló. Fa unes setmanes vam quedar en organitzar un grup que sortís d'Estac per anar-hi caminant i per aprofitar per fer una bona excursió, ja que el lloc és preciós. Dues hores i mitja. De baixada, això sí...
Per cert, aquí dalt Arboló és un nom de noia força corrent.

Doncs ens hem animat a anar-hi, encara que aquest cap de setmana ha estat llarg i molt intens. Hem fet tantes coses que sembla que en lloc de quatre dies n'hagin passat vuit.
Bé, jo tenia l'excusa dels nens i de la gent que tenia a casa, per tant, hem anat en cotxe per atrapar el grup a més de meitat de camí. L'Esteve i la resta, ens esperaven a Baro i d'allí hem caminat tots junts. Una hora de camí a l'ombra, bastant fresc, que avui anava molt bé perquè feia molta molta calor!

Hi havia molta gent i s'hi han fet vàries misses. Nosaltres, com que no hem matinat, hem arribat a misses dites. Mai tan ben dit.
Hi hem trobat algunes cares conegudes, perquè ja comencem a força conèixer gent i és que tothom hi va. Com m'explicava la Montse d'Estac, abans molts hi venien a demanar que es curés alguna bèstia o a posar-hi un ciri per si de cas...

A la foto, el grup d'Estac, els que han caminat molt, els que menys i els que han vingut en cotxe. Bé, l'Oriol, no ha volgut posar-s'hi...


Núria

El meu hàmster

Fa un mes que tinc un hàmster. Me'l va donar una amiga del poble que en té i li van criar.

Jo li he posat " Mini " perquè és molt petit, és clar, és una cria. Me l'estimo molt.

Els meus pares em van dir que si no me'l cuidava jo, li donarien a algú altre. I així ho faig: cada cap de setmana li netejo la gàbia, li poso més aigua i més menjar.

Quan anem a dormir ens el mirem una estoneta. És quan està despert perquè durant el dia dorm. Ens acostem a la gàbia i ve a mirar-nos, és un xafarder! Puja i baixa per tots els raconets i llavors s'enfila a la roda i sembla que es torni boig.

L'Oriol a vegades l'agafa i com que l'apreta massa, crida una mica. Pobret! Jo el renyo, però no em fa gaire cas...
Com que abans ens tenia por, ens mossegava una mica i ens espantàvem, llavors el deixàvem anar de cop. Però ara, ja s'ha acostumat a la nostra mà i ja no crida.

Magalí

Sant Jordi a Sort

Avui havíem quedat que baixaríem a recollir els nens i faríem una volta per Sort, per celebrar Sant Jordi comprant llibres i roses. Ha fet un matí radiant i a la tarda, just a les cinc, ha caigut un gran xàfec. Però no, no ha espatllat res!
Ha tornat a sortir el sol i hem pogut fer la passejada que volíem. Coses de la primavera i del Pirineu.

A Sort només hi ha dues parades de llibres, de les dues llibreries que hi ha. És poc? Doncs pels que som, està bé. Hem pogut remenar llibres i triar sense empentes i en família.

Mira, pensava que trobaria a faltar la multitud, i no. Serà que ja m'hi estic fent a ser de poble?

Després de molts anys tenint festa aquest dia, avui he tingut una sensació estranya: no treballo, per tant no tinc festa... En fi, que enyoro els llibres que passaven per les meves mans i que tenia tant a prop. Però només els llibres, eh!!

Com a bona bibliotecària, no podia deixar de parlar de llibres avui...

Ah sí, quins llibres hem comprat? Hem fet comarca: el conte en pallarès Un dia amb l'Àssua d'Eva Lluvich i Vanesa Freixa (la il·lustració del principi és part del conte) i El Pallars Sobirà de Ferran Rella (un llibre d'història i fotos).

Núria

37

Ahir dissabte vam celebrar aniversari en família. Va venir la família de l'Esteve, per veure la casa nova i saber com es viu en un poblet del Pallars.

Hem estat molt bé, molt divertits i al límit de la nostra capacitat perquè érem 15 (!). Llàstima que el temps no ens ha acompanyat massa, perquè ha plogut moltíssim. I avui al migdia, ha tornat a nevar! Ja pensaven que no podrien tornar...

Les nenes i les tietes de les nenes, han fet partides llarguíssimes de parxís i han cantat karaoke. I els nens han jugat a bàsquet, que és més mogut i han de cremar energies! Altres llegien, escoltaven la ràdio, descansaven, i un parell a la cuina...

Em feia il·lusió fer un pastís, no una coca com sempre. Era una mica arriscat fer proves però provar-ho no costava res i, mira, va quedar xulo (bé, a mi m'ho sembla).

Recepta:
Pa de pessic (la típica coca del iogurt) amb poma a talls dins la massa. Posar melmelada de maduixa barrejada amb gelatina calenta, també de maduixa, per fer la cobertura. Tallar les maduixes a làmines sense acabar de fer el tall, obrir-les i pintar-les amb la gelatina. Finalment, granets de xocolata per fer bonic i escriure-hi els números. Un dia a la nevera.




I sí, deliciós!!!
Núria

Plou

Tal com estava previst, avui plou. Des d'ahir la nit que va començar no ha parat fins al migdia, fins i tot uns instants ha caigut calamarsa. A les muntanyes més altes de davant de casa s'hi veu neu.

Fins fa una setmana quan plovia no corria l'aigua, la terra estava tan resseca que se l'engullia tota. Diumenge va ploure i llavors ja va començar a córrer. Avui tot eren rierols i els barrancs que hi ha pels voltants, tornen a recollir aigua, com feia temps que no vèiem.

A Barcelona estaran una mica més tranquils si a les notícies diuen que plou al Pirineu. La tardor ja no es preveu tan dura...















Quin gust veure ploure així des de la finestra. Pluja fina i seguida.
Avui feina per dins de casa, endreça i neteja, esperant que torni a sortir el sol... o no, que ja convé que plogui molt.

Núria

Malalts

L'Oriol s'ha quedat a casa perquè tenia febre. Ahir ja estava aixafat i avui pitjor. Jo també estava tocada, a punt d'enganxar alguna cosa però no he tingut febre. Ens hem fet companyia tot el dia, amb el termòmetre a prop.

Des que estem vivint aquí, que els nens estiguin malalts és un problema menys. Per ells sí, clar, però per nosaltres és molt més fàcil. Anant cada dia a treballar fora de casa, quan estaven malalts tocava buscar cangur o fer festa a la feina... I déu n'hi do els dies que han estat malalts aquest curs, però mira, si no estan bé, doncs es queden al llit. Abans si no tenien febre, els enviàvem a l'escola i ara, potser els deixem una mica més de corda. Després passa que estan tot el dia avorrits, vagant pel sofà i mirant la tele, com si estar malalt hagués estat mai divertit...!

I la malaltia es pot mesurar per l'estona que es passen al sofà i les ganes que tenen de jugar. Avui doncs, l'Oriol estava ben fotut, pobret, tot el dia sense bellugar-se...

Núria

Sortim a caminar

Gairebé cada dia al matí, sortim a caminar una estoneta. Quan han recollit els nens, marxem i caminem una mitja hora. Sovint anem per la carretera, per fer exercici només, però de vegades tirem pels camins amunt per aprendre'ns les muntanyes que tenim tan a prop. Sembla molt bucòlic però m'han d'estirar perquè surti, que si no, jo em quedaria a casa...

El cap de setmana, si podem, intentem sortir amb els nens. Poques vegades però, hi anem tots junts. Acostumen a sortir algun dels nens amb el seu pare. Llavors tornen explicant aventures dels llocs on han passat i els animalons que han vist.

Fa pocs dies, van marxar direcció a Mencui, uns dels pobles que tenim més a prop. Ara estan desbrossant-ne el camí i fa goig caminar-hi. És una excursioneta perfecta des d'Estac, camí planer i curtet, una hora i mitja. La Magalí es va voler estrenar com a fotògrafa i va portar ella la càmera tota l'estona. No hi van arribar, però tenim bona part del camí, flors i plantes retratats!!! Algunes de les fotos que va fer, les imprimirem i en farem quadres perquè han quedat realment xules. Si veniu, ja les veureu per casa.

Aquí, una mostra. Ara que comença la primavera amb l'esclat de la natura, és quan tindrem més imatges com aquestes. I després, la tardor, un altre festival fotogràfic!

Núria

Casa Massa

La casa on vivim es diu Casa Massa. Aquí tothom es coneix pel nom de la casa on viu, i com que la nostra ja tenia nom quan la vam comprar, doncs ara tothom al poble ens coneix com els de Casa Massa. I ni que li volguéssim canviar el nom (que no se'ns ha passat pel cap...), ens continuarien dient de la mateixa manera.

Es veu que en aquesta casa hi havia viscut el comte d'Estac i marquès de Belchite (no sé si s'escriu així...). Fixa't tu!!! Tot i que quan la vam comprar no hi havia cap vestigi de tan important inquilí, ja que havia servit per guardar-hi cabres i vaques, i hi havia palla per tot arreu...

Com us vaig explicar el primer dia, hem tardat uns dos anys a reformar-la sencereta, malgrat que hauríem tardat mig any menys pel cap baix, si haguéssim encertat a la primera amb els paletes... Perquè us feu una idea de la rehabilitació que hi vam dur a terme, només dir-vos que l'únic que vam deixar dretes van ser les parets exteriors de la casa, que aquestes sí que eren fermes amb els seus 80 cm d'amplada! Us ho imagineu: teulat, terres forjats de cada pis, envans, lavabos, cuina, escala interior...

Us envio la fotografia que us vaig prometre del primer dia que visitàvem la casa i una altra del seu estat actual feta des del mateix lloc perquè pugueu comparar. Impressionant, no???

Un altre dia us n'explico més coses i us n'ensenyo més imatges.

Salut!

Esteve

La mona

Dilluns passat vam celebrar la Pasqua, bé, vam fer la mona. Com que aquí tenim temps i ganes, vam decidir amb l'Oriol que la faríem nosaltres. També coincidia amb el seu sant i era un regalet que ja tenia. A més, el seu padrí està a Granollers i no podia venir, així és que ens havíem d'espavilar. Jo feia la coca de base i ell es cuidaria de la decoració.

Aquell dia es va llevar molt tard, cosa poc habitual en ell, i quan va baixar a la cuina ja tenia mitja mona feta! Vam posar-hi mantega per cobrir el pa de pessic i perquè s'hi aguantessin tots els ous de xocolata que havia de portar. Finalment, només faltaven les plomes de colors...

I ja està, a la nevera, a esperar l'hora de les postres.

Núria

Bestiar

Les dues famílies que han viscut a Estac de tota la vida i encara hi viuen, són ramaderes. Tenen bàsicament ovelles i vaques, tot i que també crien gallines i porcs, per consum propi.

A l'hivern les ovelles estan estabulades i surten a pasturar cap al migdia, cada dia a un prat diferent. Al vespre, gairebé fosc ja, tornen cap a la granja. Hi ha dos ramats, un d'uns quatre-cents caps i l'altre encara més gran, fins a nou-cents! Els pastors les coneixen totes...

A l'estiu pugen els ramats a les muntanyes de Llessui, on pasturen fins que arriba el fred. Llavors un dia separen els ramats, cadascun porta la seva marca, i tornen a casa. Algunes es queden al poble, són les que han de parir i les malaltes, que han de vigilar de prop.

Abans les tenien en cases buides dins el poble, però ja fa uns anys que han fet dues granges, als afores, una a la part de dalt i l'altra a baix. Tot i això, quan surten a pasturar (o péixer, com en diuen aquí), algun dia travessen el poble depenent de la ruta que toca.

Núria

Temps per cuinar

Una de les coses que pensava que volia fer quan estigués vivint aquí, era tenir temps per cuinar. Primer teníem tanta feina amb les obres que pensava que es quedaria en un somni, però ara que ja anem acabant, vaig veient que es compleix. Sí, tinc temps per dedicar moltes hores a la cuina. Per fer moltes proves, i clar, com totes les proves, algunes surten molt bé, d'altres bé i d'altres s'han de quedar per la cuinera...

La família fa de conillet d'índies en gairebé tot, però és clar, amb qui haig de provar sinó? Els nens sovint diuen que volen ajudar-me, però tot just hem començat a fer escampall d'estris pel marbre, ja troben alguna altra cosa per fer i la mare fa soleta la pizza o les galetes...!
Sort que quan ho tasten ho troben tot (o gairebé tot) boníssim.

També han de ser crítics i ajudar-me a corregir les receptes que vaig provant del munt de llibres de cuina que m'han regalat: de cuina del Pallars, de melmelades, de postres, de pa, i fins i tot de 'brunch' (breakfast + lunch)...

Una de les coses més agraïdes de fer és el pa, que és relativament fàcil i ràpid, perquè ens el mengem cruixent. Aquí, on no tenim pa del dia, té molta gràcia treure el pa del forn, deixar-lo refredar i menjar-lo per esmorzar quan encara fa crec! Bé, avui he sucarrimat uns panets que feien una bona pinta...


Oi que les galetes sí que van quedar bufones?

Un altre dia, més.
Núria

Salutacions des d'Estac

Benvolguts/des blocaires,

enceto aquest bloc amb l'objectiu de fer-vos arribar les experiències que hem viscut, estem vivint i viurem la meva família i jo en un petit poble dels Pirineus anomenat Estac, municipi de Soriguera, comarca del Pallars Sobirà.

Ja fa uns sis mesos aproximadament que ens hem traslladat a viure en aquest poble provinents de Granollers (Vallès Oriental), cansats de la ciutat i del seu estrès. Sona a tòpic però és la realitat. I la realitat també és que l'adaptació està sent dura, però ja ens ho pensàvem que ho seria.

La veritat és que el canvi és fort, ja que Granollers és una ciutat de 60.000 habitants i a Estac només hi vivim 17 persones (comptant-nos a nosaltres...!!!). De fet, en tota la comarca en som poc més de 6.000 habitants. Us ho imagineu? Doncs sí, costa bastant, però si us agrada la muntanya i el seu silenci, us serà més fàcil d'imaginar per què ens hem decidit per fer aquest gir a les nostres vides.

Ben aviat us explicaré més coses del poble i de la vida que hi fem.

De moment, us ensenyo una foto del poble i una de la casa que hem rehabilitat durant els dos darrers anys. Espero que us agradin.

Fins aviat!

Esteve


Una de les nevades que ens ha fet aquest hivern


La casa on vivim (un altre dia us ensenyo com estava...)