dimarts, 3 de juny del 2008

A ritme del Pallars

Dijous passat la Magalí va anar d'excursió, tot el dia. Van marxar molt aviat i havien de tornar tard, sobre un quart de nou del vespre. Tenien un dia tan ple, programat amb tantes activitats, que ja es veia que no tindrien temps per tot o que potser arribarien més tard.

Com que enguany s'han quedat sense colònies, pel mal comportament d'alguns, han organitzat vàries sortides i aquesta era la més completa. Visitaven la Seu d'Urgell i després passaven el dia a Puigcerdà, patinant i anant amb 'karts'.

Doncs van arribar amb una hora i mitja de retard. Just a l'hora que havien d'arribar, sortien de Puigcerdà. Creieu que algun pare o mare es va esverar? No, tothom estava tranquil, fent petar la xerrada amb els altres pares que esperaven o fent un entrepà, aprofitant el temps.
Em vaig voler imaginar la mateixa situació a Granollers...
No hauria passat ni mitja hora que tothom estaria exaltat! Trucant a veure què havia passat. Aquí tothom s'espera, no hi ha pressa, ja vindran. Si no avisen, és que no passa res i ja arribaran.

Doncs això, ritme del Pallars. N'anem aprenent!
Núria

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Ahir vaig fer un comentari que veig que no ha sortit.
El tema era que em va fer gràcia el tema del retard dels nens i la reacció del pares. Igualet que el que hauria passa aquí. Tot són filosofies de vida, ja ho veus. Deuen ser els aires de la muntanya... Aquí el primer hauria estat posar-se molt nerviós i desprès queixar-se i despotricar contra tots (contra el mestres els primers, és clar...)
La segona cosa és felicitar-te pels progressos culinaris que fas. Nena, estas feta una "arguiñana" de totes totes. Ja veig publicat el teu llibre de receptes i tot: "La cuina de la Núria a Estac"
I la última és que si et serveix de consol, aquí la pluja també ens està cansant una mica... He fet un post al meu blog al respecte.
Apali, fins aviat.

Casa Massa ha dit...

Ei, Teresa, si ha de servir perquè tornis, et faig el pastís que més t'agradi!
I sí, pobres mestres, haurien rebuts els primers. Aquí tot va una mica diferent, ni millor, ni pitjor...
Petons