dimecres, 22 de febrer del 2012

1r Tast de formatges


Dissabte vam fer el primer tast de formatges, tal com havíem previst. Començàvem a les set i passades les nou arribàvem a les postres.
Tot damunt la taula: els formatges, tots ben col·locats a part, i la resta de complements que ajuden a potenciar el gust, canviar de sabor o simplement arrodoneixen el tast. Teníem dàtils, raïm, avellanes i ametlles crues, festucs, melmelada de tomàquet, de carbassó, pans de panses, d'olives i torradetes. Vam acompanyar-lo amb tres vins diferents: blanc amb els tres primers formatges, negre jove pels següents i moscatell per l'últim. Els vam tocar, ensumar i mossegar tots ben poc a poc.
 

La Laia Pont, enginyera agrònoma, experta i entusiasta dels formatges, ens anava explicant coses sobre cada formatge però també sobre l'elaboració, els aspectes més tècnics del procés de creació o els artesans que els fan i les seves circumstàncies. Ens va donar un dossier amb els detalls tècnics i com que va variant en cada tast, no us poso els noms de cada cosa.



D'ovella, de cabra i de vaca, vam tastar tres formatges de pasta tova, tres de curats, una torta i un blau. Per mi, aquest últim, deliciós! Cadascú, crec, es quedaria amb un de diferent, que curiós això dels gustos!

Per tancar, de postres, iogurt d'ovella amb melmelada de móres. I una bona sobretaula amb boníssima companyia.
Mmmm, tot plegat, fantàstic!

Núria

dimarts, 14 de febrer del 2012

L'Argenteria


Quin fred! Suposo que ja heu notat que aquests dies ens envaeix una onada d'aires siberians. Aquí al Pirineu les temperatures gairebé no pugen dels 0ºC en tot el dia. Per fi ha arribat el rigorós hivern i aquesta és l'oportunitat de visitar una de les meravelles naturals del Pallars, L'Argenteria.


Malgrat que ens recomanen molt amablement a tots quedar-nos a casa amb la calefacció a 26º C, nosaltres ens hem abrigat i hem conduït amb precaució fins a l'entrada sud del Pallars Sobirà, al Congost de Collegats.

Es pot deixar el cotxe en un pàrquing habilitat al costat mateix de la C-13, a la boca nord del túnel de l'Argenteria. Només haurem de caminar 5 minuts per l'antiga carretera que voreja el riu i de seguida hi arribem.


L'Argenteria és una roca de la paret esquerra del congost que ressalta per les seves formes arrodonides. L'aigua que cau per ella l'ha anat esculpint durant segles fins a deixar-la tal i com la veiem avui. Ha estat font d'inspiració de grans artistes i és especialment espectacular a l'hivern per les columnes de gel que s'hi formen.  
 
Com podeu veure a les fotos el Congost de Collegats és un lloc on fa molt fred en aquesta època de l'any. Només cal abrigar-se i tenir sentit comú. Amb prudència, responsabilitat i llibertat podem anar a qualsevol lloc.



Òscar

diumenge, 5 de febrer del 2012

Lassanya d'espinacs

Aquí va la segona part de l'entrada anterior, que era el primer plat i es va colar. Alguns la vau veure i me l'heu demanat. Intentaré passar-la a versió 'científica' perquè sempre la faig a ull...
Baixo a l'hort i recullo el que hi ha i després improviso una mica ;-)


Lassanya d'espinacs

Ingredients (4 pax aprox.)
500-600 gr d'espinacs (i bledes també, si voleu)
80-100 gr de pinyons
80-100 gr de panses
daus de formatge, del que vulgueu, que fongui
2 ous durs
10-12 plaques de canelons (jo les faig de la marca Fadaic, no es couen, només es posen en remull. Queden molt bé, però ho podeu provar amb altres marques perquè aquesta costa una mica de trobar. Les plaques de lassanya que venen ja a punt per fer sense coure, no m'agraden)
safata pel forn (25x25cm aprox.)
Formatge ratllat al gust
sal i pebre al gust

Per la beixamel (mesures aproximades, per fer uns 3/4 de l):
80 gr de farina, 30 gr de mantega, 3/4 de l de llet, sal, pebre i nou moscada

                                                            *                *               *

Posem les plaques en remull, mentre anem preparant el facit. Agafem una paella gran i hi posem un raig d'oli.
Quan està calent, hi posem la verdura i la tapem, la deixem coure a foc lent.
Si hi posem bledes, les posem una mica abans perquè s'han d'estovar una mica més. Quan les vegem toves, afegim els espinacs.
Hi posarem les panses i els pinyons, quan les verdures hagin canviat de color. No cal fer-les molt, perquè aleshores no tenen gaire gust, millor deixar-les una mica 'al dente'. Caldrà afegir una mica de beixamel, just per fer el farcit una mica cremós. Si ja la tenim feta, l'afegim ara, sinó reservem i després ho acabem tot.
Podem apagar el foc i sense treure la paella, afegim els ous durs tallats ben petits i els daus de formatge. Remem tot i ja està.

Escorrem les plaques de pasta i les anem col·locant en la safata. Unes 4 plaques per capa, això sí que depen de cada safata. Fem una capa de plaques, una de verdures, una altra de plaques, una altra de verdures i una última de plaques. Al damunt, posarem la resta de beixamel que hem guardat. Afegim un bon grapat de formatge ratllat i la posem a gratinar al forn.
Serviu-la ben calenta.

Bon profit!
Núria