Tenim nova companyia

Des de fa dos dies tenim nou visitant a la terrassa. Un gatet que va escalar el mur de la façana per arribar solet a dalt de tot, des d'on se'l miraven les nostres. Només per això ja es mereix quedar-se! No fa ni un pam...
 

 

  

 

 

 

No sé si ha vingut per quedar-se...? Ja en tenim tres, però no em direu que no és bufó??

Brama del cèrvol a Boumort

Avui us proposem una interessant excursió a la Serra de Boumort, on es pot gaudir com cada tardor d'un impressionant espectacle natural: la brama del cèrvol. A finals de setembre comença l'època de zel i els mascles competeixen per les femelles bramant tan fort com poden i fins i tot arribant a les banyes en algunes ocasions. Cap al tard i a l'albada es poden sentir els brams per tot arreu i, mascles i femelles, es deixen veure amb certa facilitat.

 L'espècie característica de la Serra de Boumort és el cèrvol ibèric

 

La Serra de Boumort queda a cavall entre l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Hi accedim per la Pobla de Segur, direcció Claverol i Ortoneda (o Hortoneda), 14 km de corbes i paisatges espectaculars fins a Ortoneda, on s'acaba l'asfalt i comença la pista cap al refugi de Boumort.

 

Els animals crepusculars, com els cèrvols, es troben més actius al capvespre i a primera hora del matí

Un cop al refugi de Boumort, 1885m., el millor és deixar el cotxe i buscar un lloc discret, amb vistes i lluny de la presència humana. Podem aprofitar per pujar caminant al cap de Boumort, 2077 m., des d'on es pot gaudir tant de la serralada pirinenca com de les planes de Lleida.

  Tant als cims com a les fondalades existeix una gran biodiversitat

En aquestes alçades també es poden veure isards, cabirols i daines. Altres espècies que abunden en aquest paratge prepirinenc són: senglars, guineus, esquirols, conills, teixons, fagines i mustèlids. Només recordeu anar amb el màxim silenci i tenir una mica de paciència. 

   El majestuós voltor domina les alçades a la Serra de Boumort

Òscar

Escola de pastors

Com alguns sabeu ja, l'Esteve s'ha apuntat a l'Escola de pastors. Primer va començar en el Projecte Grípia dins l'àrea de comunicació, però ben aviat va voler canviar de bàndol.
Fa una setmana que han començat les classes, tal com molts mitjans van informar. Semblava més un circ que una escola de pastors i ramaders, que hauria de ser una cosa molt més normalitzada. Entrevistes, reportatges, fins i tot van arribar a dir si seria alguna cosa semblant al 'gran hermano'! (Va dir-ho tot un mestre de TV3...). Aquests de ciutat...;-)
Alguna tele farà un seguiment més llarg, ja es veurà si en surt un bon reportatge.

Aprenen la teoria de moltes coses en molt poc temps i després les podran posar a la pràctica durant uns mesos a l'explotació on els toqui anar.
A Estac en el seu cas. On sinó?!

Núria

El meu hàmster

Fa un mes que tinc un hàmster. Me'l va donar una amiga del poble que en té i li van criar.

Jo li he posat " Mini " perquè és molt petit, és clar, és una cria. Me l'estimo molt.

Els meus pares em van dir que si no me'l cuidava jo, li donarien a algú altre. I així ho faig: cada cap de setmana li netejo la gàbia, li poso més aigua i més menjar.

Quan anem a dormir ens el mirem una estoneta. És quan està despert perquè durant el dia dorm. Ens acostem a la gàbia i ve a mirar-nos, és un xafarder! Puja i baixa per tots els raconets i llavors s'enfila a la roda i sembla que es torni boig.

L'Oriol a vegades l'agafa i com que l'apreta massa, crida una mica. Pobret! Jo el renyo, però no em fa gaire cas...
Com que abans ens tenia por, ens mossegava una mica i ens espantàvem, llavors el deixàvem anar de cop. Però ara, ja s'ha acostumat a la nostra mà i ja no crida.

Magalí

Sortim a caminar

Gairebé cada dia al matí, sortim a caminar una estoneta. Quan han recollit els nens, marxem i caminem una mitja hora. Sovint anem per la carretera, per fer exercici només, però de vegades tirem pels camins amunt per aprendre'ns les muntanyes que tenim tan a prop. Sembla molt bucòlic però m'han d'estirar perquè surti, que si no, jo em quedaria a casa...

El cap de setmana, si podem, intentem sortir amb els nens. Poques vegades però, hi anem tots junts. Acostumen a sortir algun dels nens amb el seu pare. Llavors tornen explicant aventures dels llocs on han passat i els animalons que han vist.

Fa pocs dies, van marxar direcció a Mencui, uns dels pobles que tenim més a prop. Ara estan desbrossant-ne el camí i fa goig caminar-hi. És una excursioneta perfecta des d'Estac, camí planer i curtet, una hora i mitja. La Magalí es va voler estrenar com a fotògrafa i va portar ella la càmera tota l'estona. No hi van arribar, però tenim bona part del camí, flors i plantes retratats!!! Algunes de les fotos que va fer, les imprimirem i en farem quadres perquè han quedat realment xules. Si veniu, ja les veureu per casa.

Aquí, una mostra. Ara que comença la primavera amb l'esclat de la natura, és quan tindrem més imatges com aquestes. I després, la tardor, un altre festival fotogràfic!

Núria

Bestiar

Les dues famílies que han viscut a Estac de tota la vida i encara hi viuen, són ramaderes. Tenen bàsicament ovelles i vaques, tot i que també crien gallines i porcs, per consum propi.

A l'hivern les ovelles estan estabulades i surten a pasturar cap al migdia, cada dia a un prat diferent. Al vespre, gairebé fosc ja, tornen cap a la granja. Hi ha dos ramats, un d'uns quatre-cents caps i l'altre encara més gran, fins a nou-cents! Els pastors les coneixen totes...

A l'estiu pugen els ramats a les muntanyes de Llessui, on pasturen fins que arriba el fred. Llavors un dia separen els ramats, cadascun porta la seva marca, i tornen a casa. Algunes es queden al poble, són les que han de parir i les malaltes, que han de vigilar de prop.

Abans les tenien en cases buides dins el poble, però ja fa uns anys que han fet dues granges, als afores, una a la part de dalt i l'altra a baix. Tot i això, quan surten a pasturar (o péixer, com en diuen aquí), algun dia travessen el poble depenent de la ruta que toca.

Núria