Gairebé cada dia al matí, sortim a caminar una estoneta. Quan han recollit els nens, marxem i caminem una mitja hora. Sovint anem per la carretera, per fer exercici només, però de vegades tirem pels camins amunt per aprendre'ns les muntanyes que tenim tan a prop. Sembla molt bucòlic però m'han d'estirar perquè surti, que si no, jo em quedaria a casa...
El cap de setmana, si podem, intentem sortir amb els nens. Poques vegades però, hi anem tots junts. Acostumen a sortir algun dels nens amb el seu pare. Llavors tornen explicant aventures dels llocs on han passat i els animalons que han vist.
Fa pocs dies, van marxar direcció a Mencui, uns dels pobles que tenim més a prop. Ara estan desbrossant-ne el camí i fa goig caminar-hi. És una excursioneta perfecta des d'Estac, camí planer i curtet, una hora i mitja. La Magalí es va voler estrenar com a fotògrafa i va portar ella la càmera tota l'estona. No hi van arribar, però tenim bona part del camí, flors i plantes retratats!!! Algunes de les fotos que va fer, les imprimirem i en farem quadres perquè han quedat realment xules. Si veniu, ja les veureu per casa.
Aquí, una mostra. Ara que comença la primavera amb l'esclat de la natura, és quan tindrem més imatges com aquestes. I després, la tardor, un altre festival fotogràfic!
Núria
2 comentaris:
Quantes coses es poden fer quan hi ha temps eh?
De totes maneres no us penseu que jo, atabalada com vaig, també tinc un blog. Què curiós! Saps que et vaig demanar el nom de la casa? Doncs era perquè la visita que us vam fer em va inspirar un escrit. El que passa és que el vaig fer en brut i en calent quan era a Ponts i ara no sé on el tinc i no el puc passar a net al blog. Quan ho tingui enllestit us passo l'adreça, que ja ho pensava fer.
És tot un món això, i a mi entre que m'agrada escriure, tu Núria ja ho saps, i que m'apunto a un bombardeig... doncs també sóc blocaire!!!
Que xulo Teresa, m'agrada molt que també t'hi posis. Avisa'ns quan el tinguis, sé que escrius molt bé!!
Publica un comentari a l'entrada