Dissabte vam organitzar la 3a nit d'estels per fer observació del cel, estels i planetes. La previsió de dies enrera era dolenta i ja pensàvem que hauríem de jugar a cartes o a l'scrabble! Però no, el dia es va llevar serè, va fer molt bo i la nit es preveia també igual de bona. I sí, el cel va tornar a estar espectacular! Tothom va coincidir a dir que un cel així de fosc ja no es veu enlloc, si no és a la muntanya i encara. Tenim molta sort que tenir tan poca contaminació lumínica a Estac!
La pega va ser el vent, que era fred i es colava per tot arreu. Ens vam haver de posar anorac i gorres! De fet, vam estar un parell d'hores i vam decidir continuar sessió des de la terrassa. Volíem veure la Lluna i ahir tardava a sortir (cap a les 2,30h). Feia tant de vent a l'esplanada on érem, que es movia el telescopi i costava d'enfocar. A més, l'atmosfera també estava tota remoguda i la sensació era com mirar una petita cosa dins l'aigua.
Un cop a casa, amb els fanals i llums apagats, vam esperar que sortís la Lluna, que va aparèixer majestuosa amb Júpiter d'acompanyant. Van salvar la nit, perquè només això ja va compensar la resta ;-)
I què vam veure? Doncs Saturn, que es va amagar molt ràpid, les constel·lacions de Sagitari, Escorpí i Casiopea, una nebulosa, l'estrella doble Albireo (una de groga i l'altra blava), la galàxia Andròmeda, el triangle d'estiu amb Vega, Deneb i Altair, una Via làctea esplèndida, l'Ossa Major, l'M-13, i finalment la lluna i Júpiter, amb les seves quatre llunes.
Vam estar molt a gust altre cop i la companyia va ser especial, com no podia ser d'altra manera, però enguany ens va caldre més paciència que l'any passat (a banda d'alguna infusió o got de vi).
Núria
