Us desitgem...

Núria i família

Aquest nadal, regala'ns!

Aquestes festes, regala Casa Massa!

Tu tries: estada d'una nit, d'un cap de setmana o més dies. Sempre amb l'esmorzar, dolç, salat o calent i si vols, també amb un sopar casolà amb productes naturals i de la comarca. Fes el regal a la teva mida!

Totes les estacions de l'any són fantàstiques per visitar el Pallars, a l'hivern per gaudir de la neu i la llar de foc; o amb el bon temps, fer passejades, excursions a alta muntanya, recollir móres o bolets, i fins i tot, fer un bany.

Regala'ns i tindran tot un any per escollir una data!

Del  9/12/2013 al 5/1/2014 descomptes! 
El 10% per 1 nit i el 25% per 2 
(a partir de 68€)

Pots imprimir una targeta, o si ho prefereixes, nosaltres l'enviem a qui tu vulguis.
Només cal que contactis amb nosaltres!

(Validesa d'1 any a comptar des de la tramesa)

Targeta per 1 nit

 Targeta per 2 nits

Hort a l'hivern

Aquest cap de setmana hem tornat a cobrir l'hivernacle amb plàstic. A l'estiu vam canviar-lo per una malla, perquè parés el sol, però sobretot, perquè evités els mals d'una bona pedregada. I sí, els geranis van quedar trinxats però les tomaqueres estaven ben guapes. Resultat: tomàquets a dojo! Encara ara estem sucant pa amb tomàquets de l'hort, collits a finals d'octubre.



 

Sort que ha fet molta bonança tot el novembre, però no podíem esperar més perquè ja s'ha acabat. Aquesta setmana han començat les glaçades a la nit i les verduretes es van acabant.
Hem tapat l'estructura amb plàstic i hem posat planter que teníem d'enciams, espinacs, bledes i cols. Esperem poder-ne menjar fins el març! Us aniré explicant ;-)
Per cert, quina alegria quan fa un parell de setmanes, vaig veure que la ruca plantada la primavera passada, havia tornat a brotar!
Estem menjant gairebé cada dia amanides d'espinacs, ruca i fruits secs o formatge. Mmmm!

A finals d'agost, després d'una bona pedregada

Núria

L'estany de Sant Maurici

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és, amb diferència, l'indret més visitat pels hostes de Casa Massa (amb permís de la Bruixa d'Or, és clar). L'excursió fins a Sant Maurici entrant des d'Espot dura poc més d'una horeta i és una de les passejades més maques que es poden fer pel Pallars Sobirà. Cal abrigar-se i anar ben preparat, ja que en aquesta època de l'any gran part del recorregut queda a l'obaga i les gebrades nocturnes es mantenen durant tot el dia.

Boscos caducifolis, pins i avets ens porten fins a l'estany de Sant Maurici, que torna a mostrar el seu millor aspecte després de les obres de manteniment que s'han dut a terme aquest estiu. Amb els Encantats i el Pic de Peguera ben nevats el paisatge és una postal.

Al Parc Nacional és molt fàcil creuar-se amb algun animaló. Abunden els esquirols, els senglars, els cabirols i altres mamífers. En aquest cas, ja de tornada, ens vam endur una sorpresa al trobar-nos una daina mascle amagada entre els cotxes aparcats.

Òscar

Camí nou al cementiri

  




Des d'aquest estiu tenim carrer nou a Estac. Bé, nou no, ara és carrer, fins ara era camí de terra. Va des de la plaça Major fins el cementiri, passant per l'estudi (antiga escola). Aquest agost l'han encimentat de dalt a baix i empedrat al mig. Ara, al novembre hi ha posat la barana. Ha quedat espectacular!
 
Fins ara s'omplia d'esbarzers i males herbes i cada primavera es feia bastant impracticable. Sort que també és camí de vaques i ovelles i quan hi passaven ens el netejaven. Ara tindran menys feina perquè és ben net... Haurem de procurar mantenir els esbarzers a ratlla, però ara serà molt més fàcil.

En les nostres recomanacions per visitar el poble, sempre dèiem que arribar al cementiri és molt bonic, però no era gens còmode. Ara sí, tothom hi pot fer una agradable passejada.

Bosc de Virós

 

Per fi ha arribat la tardor i el Pirineu ens captiva amb el seus colors. Un dels indrets que sempre recomanem visitar als qui passen per Casa Massa, és el Bosc de Virós, sobretot en aquesta època de l'any. És una excursió senzilla, per a tota la família, sense grans desnivells i molt ben indicada.

Des de Llavorsí, direcció Tírvia i Alins, ens desviem cap a Virós-Vallferrera just a l'alçada d'Araós i pugem fins al pla de Virós on trobem un pàrquing per deixar el cotxe. Aquí comencem la pista forestal que ens portarà fins al Refugi del Gall Fer. Un recorregut tranquil de 4 km. entre pins, avets, faigs i bedolls.

 

Les bordes de Buiro

 De tant en tant arribem a alguna clariana

des d'on es pot gaudir d'unes vistes espectaculars

El Bosc de Virós pertany als "Boscos de Ferro", un projecte que intenta recuperar el patrimoni cultural vinculat a l'antiga tradició siderúrgica de la Vall Ferrera. També és un dels boscos subalpins, dins del Parc natural de l'Alt Pirineu, que compta amb una major població de gall fer.

Habitants del bosc

Incendi a Soriguera

Aquest migdia ha començat un incendi a Llagunes, al costat de Sort i al municipi de Soriguera. Des d'Estac, el panorama era desolador. Teníem una vista privilegiada i ja a la tarda es veia com anava avançant. El pitjor ha vingut al vespre, quan s'ha fet de nit. Des de la carretera d'Estac, es veia clarament el foc per una banda i la claror pel darrera la muntanya, que evidenciava que no estava controlat. Des de casa, fins fa una estona, vèiem la claror  vermella i la fumera que pujava amunt. Fa força vent i sembla que serà una nit llarga pels bombers.
Ànims!

 

 

Brama del cèrvol a Boumort

Avui us proposem una interessant excursió a la Serra de Boumort, on es pot gaudir com cada tardor d'un impressionant espectacle natural: la brama del cèrvol. A finals de setembre comença l'època de zel i els mascles competeixen per les femelles bramant tan fort com poden i fins i tot arribant a les banyes en algunes ocasions. Cap al tard i a l'albada es poden sentir els brams per tot arreu i, mascles i femelles, es deixen veure amb certa facilitat.

 L'espècie característica de la Serra de Boumort és el cèrvol ibèric

 

La Serra de Boumort queda a cavall entre l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Hi accedim per la Pobla de Segur, direcció Claverol i Ortoneda (o Hortoneda), 14 km de corbes i paisatges espectaculars fins a Ortoneda, on s'acaba l'asfalt i comença la pista cap al refugi de Boumort.

 

Els animals crepusculars, com els cèrvols, es troben més actius al capvespre i a primera hora del matí

Un cop al refugi de Boumort, 1885m., el millor és deixar el cotxe i buscar un lloc discret, amb vistes i lluny de la presència humana. Podem aprofitar per pujar caminant al cap de Boumort, 2077 m., des d'on es pot gaudir tant de la serralada pirinenca com de les planes de Lleida.

  Tant als cims com a les fondalades existeix una gran biodiversitat

En aquestes alçades també es poden veure isards, cabirols i daines. Altres espècies que abunden en aquest paratge prepirinenc són: senglars, guineus, esquirols, conills, teixons, fagines i mustèlids. Només recordeu anar amb el màxim silenci i tenir una mica de paciència. 

   El majestuós voltor domina les alçades a la Serra de Boumort

Òscar

Melmelades de verdures

Aquest estiu hem tingut més carbassons que cap altre any a l'hort. N'hem menjat de moltes maneres, tot i que encara ens falten moltes receptes per provar. Durant unes setmanes, cada dia recollíem en 2 o 3 de més d'un quilo i era difícil menjar-nos-els tots. També han anat molt bé les albergínies, però com que van més tard, no n'hem tingut tantes i ja s'acaben. A més, són força petites.
A part de diferents conserves, he fet melmelada, tant de carbassó com d'albergínia. Em queda ara fer-ne de tomàquet, que en tenim un munter. L'hivernacle ha fet la seva funció i ara n'hi ha moltíssims madurant.

Aquestes melmelades són ideals per menjar acompanyant carn o per fer amb torrades. Una llesca de pa de cereals,  mig dit de melmelada i un bon tall de formatge. Hi poso els de Casa Mateu, tant el tou com el tendre, que no fon tan ràpid però també és gustós. Al forn uns minuts perquè es fongui el formatge i tot plegat es menja calentó.
Les receptes no són invent meu, les he tret de Els fruits saborosos. La Mireia, cosina meva, i la seva sòcia, la Bet, fan melmelades fantàstiques a Vila-rodona. Al Pallars, jo les copio amb els nostres productes ;-)

Núria

Nit d'estels III

Dissabte vam organitzar la 3a nit d'estels per fer observació del cel, estels i planetes. La previsió de dies enrera era dolenta i ja pensàvem que hauríem de jugar a cartes o a l'scrabble! Però no, el dia es va llevar serè, va fer molt bo i la nit es preveia també igual de bona. I sí, el cel va tornar a estar espectacular! Tothom va coincidir a dir que un cel així de fosc ja no es veu enlloc, si no és a la muntanya i encara. Tenim molta sort que tenir tan poca contaminació lumínica a Estac!
La pega va ser el vent, que era fred i es colava per tot arreu. Ens vam haver de posar anorac i gorres! De fet, vam estar un parell d'hores i vam decidir continuar sessió des de la terrassa. Volíem veure la Lluna i ahir tardava a sortir (cap a les 2,30h). Feia tant de vent a l'esplanada on érem, que es movia el telescopi i costava d'enfocar. A més, l'atmosfera també estava tota remoguda i la sensació era com mirar una petita cosa dins l'aigua.
Un cop a casa, amb els fanals i llums apagats, vam esperar que sortís la Lluna, que va aparèixer majestuosa amb Júpiter d'acompanyant. Van salvar la nit, perquè només això ja va compensar la resta ;-)
I què vam veure? Doncs Saturn, que es va amagar molt ràpid, les constel·lacions de Sagitari, Escorpí i Casiopea, una nebulosa, l'estrella doble Albireo (una de groga i l'altra blava), la galàxia Andròmeda, el triangle d'estiu amb Vega, Deneb i Altair, una Via làctea esplèndida, l'Ossa Major, l'M-13, i finalment la lluna i Júpiter, amb les seves quatre llunes.

Vam estar molt a gust altre cop i la companyia va ser especial, com no podia ser d'altra manera, però enguany ens va caldre més paciència que l'any passat (a banda d'alguna infusió o got de vi).
Núria

Entrants per l'estiu

Fa uns dies ens vam passar una bona estona a la cuina, preparant cosetes per sopar. Ho vam veure en un receptari amb l'Oriol i vam voler-ho provar.
Es tracta de fer rotlles de pa de motlle (el comprem sense crosta o la tallem) i farcir-los amb el que vulguem. Aquí hi caben sobres que tinguem a la nevera i tot allò que se'ns pugui acudir. Com que al súper potser no les trobem tan grans com volem, les aplanem amb el corró i llavors les omplim: maionesa, truita de patates, olives, cogombrets, formatge, enciam, salsa de tomàquet, salsitxes, etc. Quan tinguem els rotlles fets, els emboliquem amb film transparent i els posem a la nevera unes hores. Un cop freds, són molt fàcils de tallar a rodanxes.

Una de les gràcies del plat: sembla sushi, però no té ni un gram de peix cru. Una altra, la millor, que el meu fill es va passar una hora a la cuina inventant farcits!

Núria

Sant Romà d'Estac

 
Vam pujar a Sant Romà fa uns dies per fer volar l'estel i per veure com havia quedat l'ermita. Està amunt, cap a la muntanya i s'hi pot pujar per la pista deixant el poble avall. L'han arreglat uns veïns aquest hivern per fer-hi el teulat nou.
Amenaçava tempesta i feia tant de vent que no vam poder controlar l'estel, tal com volíem. Al final va sortir el solet, vam poder dinar al camp i estrenar un cistell de pícnic.

Núria

La mona

 

Tot i que una mica tard, la mona d'aquest any. És molt primaveral, amb floretes, però només eren per decorar, no ens vam atrevir a menjar-les...
Núria

Estac a la tele

Avui he vist dues vegades, un espot de la Vanguardia en català on surten diferents famosos, entre ells en Carles Puyol. La meva sorpresa ha estat quan he sentit que parlava d'Estac! Hi surt dient un embarbussament:
estic a Estac, a Estac estic, estacat a Casa Castell d'Estac.


Amb aquesta frase ens vam fer unes samarretes i per la Festa Major, un dia o altre, tots la portem posada.
Doncs ara, fins i tot fora d'Estac ;-)))

Afegeixo una carta al director de la Vanguardia, d'avui dimarts 3 de maig:

Estic a Estac

Jaume Del Alamo

Barcelona

El futbolista Carles Puyol cita en el trabalenguas del vídeo promocional de La Vanguardia en catalán el pueblo de Estac y Casa Castells. Estac es un pueblo que desde la década de los años setenta se encuentra anexionado al término municipal de Soriguera del Pallars Sobirà. Casa Castells es una casa que se encuentra documentada en el Inventari del Fons del Baró de Castellet Cadastre de Joseph Aparici en fecha de 26 de julio de 1715. En su tiempo Estac fue una baronía del duque de Híjar en Teruel que estaba formada por: Estac, Escos, Mencui y Arcalis, todos ellos pueblos del Pallars Sobirà. Si a día de hoy nada hubiera cambiado, la baronía de Estac estaría bajo la jurisdicción de la Casa de Alba.

Núria

Comencem la temporada a l'hort

Bé, hem tingut cols i espinacs, però ara comença tot just la temporada forta a l'hort. Encara farà fred algun dia, segur, però amb la caloreta que està fent, ens animem tots! La primavera ha arribat de cop, amb temperatures altes durant el dia i si va plovent, el planter creixerà bé.

L'hivernacle, a banda d'haver-se girat dos cops com un mitjó pel vent, ha funcionat. Estem contents! Era una prova... Ja ens hem menjat els primers enciams, de tres tipus i les amanides han quedat molt variades i de colors. El planter de llavor d'enciams i escaroles ha crescut i ja n'hem tret a fora. També hem posat les primeres tomaqueres, que havíem fet en llavor a casa. Durant l'hivern les hem cuidat a dins de casa i ara ja les hem trasplantat. De moment tot aguanta i va fent. Escalforeta i aigua, i potser d'aquí a unes setmanes ja podem treure el plàstic.


Al camp, les bledes, que han sortit soles, i els espinacs estan molt xulos. Ara vinga a menjar verdura de totes les maneres: estofat de verdures, amanides, trinxat (ja s'acaba) i tinc pendent de fer canelons d'espinacs.

A més de verdura, hem plantat flors en llavor i hem pujat els rosers de l'hort de baix. M'agradaria molt que d'aquí a uns de mesos estés tot ben florit.

Núria
P.S: les fotos són de mustapanki

40!

Avui he entrat al club dels 40. Ja m'he fet gran, com m'han dit alguns, jeje.
A banda de trucades i correus matiners, ha vingut a esmorzar amb la meva estimada veïna, Irene.
Hem esmorzat de forquilla, com pertoca ;-)
I mireu, què mona ella, s'ha presentat amb un pastís!!!
Moltes gràcies, guapa!

Núria 

Poc carnaval

Ja ha passat, ahir va ser dimarts de carnaval. Ha estat vist i no vist. Hem tingut la casa plena tot el cap de setmana i no m'he plantejat de baixar a Sort. Allà sí que l'han feta grossa, com sempre.
Ara a Estac estan fent obres a l'estudi des del desembre i no s'hi pot accedir. Com que és el nostre 'local social' doncs ens hem quedat sense festa. Fa alguns anys que, almenys hi hem fet un sopar per carnaval i està molt bé.
Haurem d'esperar que acabin les obres i organitzar un dinar de primavera per deixar-lo tot ben bonic. Quan acabin el terra, el lavabo i la porta d'accés, un matí de feina per netejar i ja estarà tot a punt.
Ara sí que estarà bé fer-hi activitats o festes, tot ben acabat, net i aïllat perquè no hi entri el fred.

Núria

Hivernacle

Fa un mes, més o menys, que vam estrenar un hivernacle a l'hort de dalt. El meu pare i un amic, van muntar l'estructura i després amb l'Uri, van cobrir-lo amb el plàstic, encintat i grapat. S'havia de fer bé, que queda a l'entrada del poble i per tant, a la vista de tothom. I així va ser, va quedar ben xulo i útil. Bé, de moment, el planter que hi hem posat va fent: enciamets i llavors d'escarola, que van brotant.
Però les ventades de fa un parell de setmanes, el van girar com un mitjó! La porteta i el cul, de plàstic clar, van volar fins a vés a saber on, i la resta es va plegar completament deixant l'esquelet a la vista. Feia uns cops el vent de por! I sí, tot enlaire...
Uns dies després ha passat la 'brigada de manteniment' i tornem a tenir hivernacle. Ara bé, sense portes... ;-)
Veurem què passa i si el planter aixeca el cap, amb més ventilació. Demà està previst que nevi, esperem que sigui lleu, si no podrem comprovar també la resistència al pes!
Seguirem experimentant...

Núria
P.S.: la foto és de mustapanki

3 espigues

Comencem molt bé l'any: Casa Massa ha aconseguit 3 espigues dins la categorització de les cases de turisme rural. Després d'uns quants mesos de feina per part de l'Associació, Turalcat i després per part nostra, s'ha aconseguit que en acabar l'any (coses del canvi de govern!) hagin atorgat les primeres espigues. Hem estat 88 les primeres cases de turisme rural en rebre-les i ara, poc a poc aniran venint la resta que s'hi han apuntat. Era voluntari, cada casa sabia a quantes espigues obtava per les seves característiques i en algun cas podia fer alguna modificació o afegir algun servei per obtar a alguna espiga més. Segons el que tenia, cadascú ha decidit si li interessava participar en el procés o no. Espero que amb el temps sigui una cosa que caigui pel seu propi pes i ja les tinguin totes, com passa amb els hotels, per exemple.
Veurem si és així o no.
De moment, tinc la carta que ho notifica, m'agradaria que aviat ens enviessin algun logo, tant per penjar a la porta de casa com a la web.

Núria