Aquests dies passats amb tanta pluja, no hem baixat a l'hort tan com voldríem. Estem trobant que és com una teràpia, això de treballar-hi. Hi anem tots, per fer una passejada, per anar a berenar o per jugar amb els nens al camp del costat.Haig de reconèixer que al principi, em feia molta mandra la idea de tenir/fer un hort. Pensava que entre el pare i l'Esteve ho farien tot. I és veritat que hi treballen molt, moltíssim, però jo també hi faig cosetes.
Entre tots plantem, traiem males herbes, i ara, a esperar que faci uns dies de calor perquè acabi de créixer tot. Sort que alguns dies ha sortit el sol, entre tantes tempestes, perquè ja ens temíem que es comencessin a podrir les patates...
A més, la Manoli em va regalar uns rosers, perquè també hi tingui flors, a l'hort. I allí estan, ben xulos. Doncs res, que espero que la setmana vinent puguem collir el primer enciam!
Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada