Tal i com fa temps que volia el meu pare, ja estem fent un hort. Un cop acabades les obres, la seva següent feina era fer l'hort. Hem començat una mica tard, però l'any vinent ja hi posarem més coses. La qüestió és estar sempre ben ocupat, sí.La feina més agraïda és plantar i sobretot recollir, però abans hi ha una feinada de por. El terreny havia estat un hort fa molts anys i ara estava ben abandonat, per tant, calia netejar-lo d'esbarzers, treure les pedres i passar-hi el multicultor.
Abans però, també s'havia de vallar perquè no hi entrin animals, ni vaques ni senglars. Una altra cosa més complicada serà quan tinguem animals, conills i gallines. Es veu que les fures entren per qualsevol foradet...
Dimarts vaig quedar encarregada de comprar planter al mercat. Vaig anar-hi i llavors sí que em vaig sentir de ciutat! Tot sembla tan igual... Sabia què volia però no sabia distingir res. De moment, enciams i pebrots que era fàcil. També tenim plantades ja les patates (trumfes, al Pallars) i tomaqueres que van venir del Vallès.
Jo volia reservar-me la part més 'glamourosa' de l'hort (si en pot tenir...): anar amb el cistell a buscar les verdures a l'estiu. Però em sembla que m'agradarà baixar tot sovint a donar una ullada a les meves plantetes, a regar i a treure les males herbes. Això sí, guants, mocador i eines a punt. I és que a més, tenim unes vistes immillorables!Ah, i com diu la Marina, per no abandonar-me, després de l'hort, he esmorzat i he baixat a la pelu. Estic 'superfashion', jeje...
Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada