Fa dies que no para de ploure. Ja sé que convé molt i a més, aquí dalt tot està verd, verd, preciós. És bonic veure com plou des de la finestra, quan no tens cap obligació de sortir, però és que els dies són tan grisos...El soroll de la pluja fina que cau a la teulada i els dels regalims de la finestra, t'acompanya, fa companyia durant unes hores. Para una estona i després tornem-hi.
En algun moment, el cel es destapa, marxa la boira i sembla que s'obre el paisatge. Després, en un instant, altre cop tot blanc. No es veu res de res, sembla que surem en un núvol!
Haurem desaparegut del món? No sé si ningú ho sabria...
Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada