Temps per cuinar

Una de les coses que pensava que volia fer quan estigués vivint aquí, era tenir temps per cuinar. Primer teníem tanta feina amb les obres que pensava que es quedaria en un somni, però ara que ja anem acabant, vaig veient que es compleix. Sí, tinc temps per dedicar moltes hores a la cuina. Per fer moltes proves, i clar, com totes les proves, algunes surten molt bé, d'altres bé i d'altres s'han de quedar per la cuinera...

La família fa de conillet d'índies en gairebé tot, però és clar, amb qui haig de provar sinó? Els nens sovint diuen que volen ajudar-me, però tot just hem començat a fer escampall d'estris pel marbre, ja troben alguna altra cosa per fer i la mare fa soleta la pizza o les galetes...!
Sort que quan ho tasten ho troben tot (o gairebé tot) boníssim.

També han de ser crítics i ajudar-me a corregir les receptes que vaig provant del munt de llibres de cuina que m'han regalat: de cuina del Pallars, de melmelades, de postres, de pa, i fins i tot de 'brunch' (breakfast + lunch)...

Una de les coses més agraïdes de fer és el pa, que és relativament fàcil i ràpid, perquè ens el mengem cruixent. Aquí, on no tenim pa del dia, té molta gràcia treure el pa del forn, deixar-lo refredar i menjar-lo per esmorzar quan encara fa crec! Bé, avui he sucarrimat uns panets que feien una bona pinta...


Oi que les galetes sí que van quedar bufones?

Un altre dia, més.
Núria