L'anècdota de la tarda: el pastís. Era de xocolata, de tres colors, molt bonic i també molt bo, tot i que era una bomba ;-) Doncs el tallem i el comencem a servir, i per la seva textura gelatinosa, comença a relliscar tot sol.
Ai, quin atac de riure que ens va agafar a tots! Sort, que va aturar-lo a temps, que marxava...
Evidentment, la tècnica pastissera necessita millorar, jeje.
1 comentari:
Per molts anys Oriol!!! esperem que tot et vagi molt i molt bé! ja ets tot un homenet!
records i una abraçada
Pere, Laura, David i Imma
Publica un comentari a l'entrada