Nit d'estels

Aquest dissabte havíem d'observar el cel, des de primera hora del vespre, quan es comencés a fer fosc.
Tota la setmana mirant la previsió del temps i les temperatures, per saber si tindríem molt fred. Però calia comptar amb els núvols... Que ens ho van tapar gairebé tot!
La lluna no vam poder veure-la, però abans de sopar vam tenir sort i vam observar Júpiter, amb les seves quatre llunes.

Després, tot cobert fins les 24h gairebé, quan de sobte es va aclarir i vam tenir un bon espectacle! La constel·lació d'Orió i la seva nebulosa, Mart, una galàxia, Sírius, i un munt d'estels més, difícils per mi de recordar.

L'Óscar i el Dani, amb molta paciència, ens van ensenyar a buscar amb el telescopi i ho vam anar provant. No és fàcil: la vista es cansa i costa enfocar els ulls, però ho vam aconseguir. Gràcies nois!

A més, vaig fer unes galetetes...  ;-)

Núria

7

Dissabte l'Uri va fer 7 anys! Feia temps que esperava el gran dia, i per fi, va arribar: minifesta d'aniversari i uns quants regals. Pocs, com sempre...
L'anècdota de la tarda: el pastís. Era de xocolata, de tres colors, molt bonic i també molt bo, tot i que era una bomba ;-) Doncs el tallem i el comencem a servir, i per la seva textura gelatinosa, comença a relliscar tot sol.
Ai, quin atac de riure que ens va agafar a tots! Sort, que va aturar-lo a temps, que marxava...
Evidentment, la tècnica pastissera necessita millorar, jeje.

Núria

Escapada a Milà

Dilluns vam tornar d'una escapadeta a Millà, tres dies. Una mica més i ens quedem a casa per una vaga de controladors aeris, però per sort, no va afectar els vols de la tarda.
Uns dies fantàstics de temps i de companyia, sobretot. Hi hem estat els nens i tres amigues de Granollers, una meravella!
Poques expectatives i així segur que sortia tot millor: només el Duomo i el castell. Ah, sí, i una pizza, uns espaguetis a la carbonara i un gelat. La resta, venia de regal.

Tenint la Mònica d'amfitriona, no podia sortir res malament ;-) Moltes gràcies, guapa!

I per mi, un capuccino, mmm...Amb cor inclòs!

Núria

Fred

Quin fred! Aquest matí cap a les 9, ja estàvem a 3,5ºC, però a la nit ha gelat.
He sortit i tots els camps estaven blancs per la gebrada. Començava a fer sol i era bonic com brillaven les herbes.
A l'hort totes les plantes que queden ja estan cremades pel fred, n'han tingut prou amb dues nits de gelar per quedar ben grogues. Només les cols i les escaroles aguantaran tot el fred que vingui.
He volgut regar unes maduixeres que hem plantat per la primavera, i l'aigua no sortia!!! He deixat la mànega al sol i al cap d'una estona, sí, ja rajava.
Han sortit trossets de gel...

Núria

Pont d'octubre

Estem de ressaca a Estac... Ressaques de tot: de concerts, de gent, de cotxes i d'emocions.
Han passat moltes coses juntes, en només tres dies. Dissabte al matí, caminada popular. Poquets, però ben avinguts i amb ganes de conèixer el territori: plantes, pedres i camins. La Maria feia de guia local i l'Agustí donava les explicacions tècniques.
Al vespre, concert i poesia a l'església, com altres anys: Sons de tardor. No s'hi cabia i tothom en va sortir encantat. Els músics, Trio Florestán i la Júlia Montañá, van fer la seva i la Meritxell va recitar.
A la matinada un altre concert, aquest de Gertrudis. Acaben una època i els feia gràcia fer un concert de comiat a Estac, on hi tenen records i 'família'.
Una multitud a la plaça!!! Ara, no es va poder dormir fins que es va fer de dia gairebé...
Entre els dos concerts, sopar de germanor, també multitudinari.
I diumenge més sopar i més ball, ja en petit comitè però amb moltes ganes.
Sort que dilluns era festa!
Ahir al vespre marxaven els últims i ara, tornem a la calma total.

Núria

Primers bolets

Per fi, el pare s'ha tret l'espineta dels bolets aquesta temporada. Després d'unes quantes excursions al bosc sense èxit, ahir van trobar-ne molts: rovellons i cames de perdiu. N'hem fet sopa, a la planxa i encara n'hi ha per fer conserva en oli.
El bosc està molt sec, però sembla que comença la temporada...



Núria

Un regalet

El divendres vaig fer-me un regalet, pel sant, que m'havia quedat pendent: una hora i mitja per mi. Fantàstica! Vaig fer-me un massatge a l'Hotel Riberies de Llavorsí.
L'hotel és molt nou i molt xulo. Feia un dia gris i plovia, invitava més a quedar-se al llit que sortir, però vaig anar-hi. Les muntanyes estan allí mateix i la broma va fer companyia tot el matí.
Quan hi vaig entrar el bar estava ple d'hostes esmorzant, però a les 11h quan vaig esmorzar, tenia tot el menjador per mi.
En fi, una delícia. Per repetir, això sí, en ocasions especials que no s'hi pot anar sovint ;-)

Núria