Sense cobertura, sense telèfons...

Ja fa quatre dies que estem sense cobertura de telefonia. Ahir, per fi, vaig aconseguir parlar amb algú de Movistar. De fet, amb dues operadores realment agradables. Sort, perquè 40 minuts (!!!!) al mòbil són bastant insoportables (si és que no parles amb algú interessant...).
Més d'una vegada vaig estar a punt de penjar, però veia que anaven resolent i finalment van arribar a les incidències. Em van dir que 'hay una avería severa en una antena de Sort y desde el lunes están trabajando en ello'. Pues nada, disculpas en nombre de Movistar y gracias por su paciencia.

Estic una mica desesperada perquè a banda de no tenir mòbil, tampoc no funciona el fix. Com que no tenim una línia 'normal' (que ens permetria tenir ADSL), funciona per 'track' que encara que és un número de fix, va per cobertura de mòbil. I ja ho tenim, no va res de res.
De tant en tant, entra algun sms i puc veure trucades perdudes, i en un punt del segon pis, hi ha una mica de cobertura a estones.
A nivell personal, mira, però clar, per la feina necessito el telèfon!
Sort d'internet, que permet confirmar reserves, a banda que no sentir-se incomunicat del tot.

No sé, suposo que m'hauré d'esperar però no molts dies més...
En fi, és que ho volem tot, jeje ;-)

Núria

Sota la pluja

Doncs sí, a partir de dimecres es va fer el campionat sota la pluja. Bé, dijous i divendres van haver de suspendre-ho tot i prohibir entrenaments, perquè el que baixava era una riuada. Feia por de veure, quin canvi amb dos dies de pluja intensa...! Baixava moltíssima aigua, troncs i fins i tot es va emportar uns lavabos mòbils de l'organització...
Dissabte van poder reemprendre algunes proves i diumenge van acabar, amb festa inclosa. Ja està, l'ambient festiu que es respirava per Sort s'ha acabat. Ara, fins una altra...

La desfilada inicial va anar molt bé, tal com s'havia previst. Alguns assajos (alguns nervis), samarreta nova, cartell en mà i tot rodat! Després es van anar trobant amb 'seus' palistes per Sort i els feia molta gràcia, som tan poquets...

Els nens s'ho van passar molt bé a la inauguració però es va fer llarg: parlaments, introducció, diferents actuacions i finalment el ball dels rigodons. Però clar, per ser els més petits els van fer esperar massa, gairebé eren les 22h i portaven una hora i mitja esperant... Té molt de mèrit per part de les mestres tenir-los quietons tanta estona ;-)

Núria

Sort2010 Campionat del món de descens d'aigües braves

La setmana vinent comença el campionat del món a Sort, del 7 al 13. És un gran esdeveniment a tots nivells i és la primera vegada que s'organitza a l'estat. Es preveu la participació de 35 països.
Veurem quanta gent hi ha per aquí dalt, que segur que serà molta pel què estem acostumats!

Fa dies que ja hi ha moviment i ara fa setmanes que es veuen banderoles del mundial a molts balcons.

Dilluns 7 al vespre es fa la inauguració. Els nens a l'escola han preparat uns balls tradicionals (els de 2n, l'Uri), uns rigodons. Ara assagen cada dia i ja surt molt bé!
Altres, també de l'institut (la Magalí) portaran les banderes dels països participants. Ai, quins nervis!

També han fet seu el mundial per crear-ne la mascota, com no podia ser d'altra manera. Hi va haver un concurs i també n'han fet treballs de plàstica, que era fer-la en volum, cadascú segons la seva imaginació... La idea era exposar els treballs per les botigues de Sort, no sé si ho faran finalment.

Doncs si algú s'anima, té tota la setmana per disfrutar de l'espectacle!

Núria

Formatges de Casa Mateu de Surp

Ja sabeu els qui heu vingut a Casa Massa, que tenim iogurts i formatges d'ovella de Casa Mateu de Surp. Molts pregunteu si es poden trobar en algun lloc.
Doncs bé, a partir d'ara podeu trobar els formatges de Casa Mateu al Corte Inglés de Plaça Catalunya de Barcelona. També en tenen als restaurants Orígen 99,9% i al 'colmado' Quílez, entre altres botigues de 'delicatessen'.

Apa, bon profit!
Núria

La banda ampla arriba a Casa Massa

Increïble, però cert! Després d'esperar un parell d'anys que l'administració resolés el tema de la banda ampla, com havia promès, ens hem quedat amb les ganes.
Sí, això mateix: la Secretaria de Telecomunicacions i l'Ajuntament havien de posar una torre de telecomunicacions per donar servei a diferents pobles, bàsicament per la TDT, però també per internet i telefonia mòbil.
Segur que tots els que heu vingut a casa, m'ho heu sentit explicar, almenys una vegada... Doncs bé, va arribar el moment de l'apagada analògica i com que la torre no estava feta, ja no calia posar-la. Mira que fàcil!

I llavors, apa, a buscar-se la vida si vols la banda ampla. I així ho hem fet, pagant clar. I bastant, però en fi, ho deixarem aquí.
Així és que ara ja tenim una connexió ràpida i fiable, encara que sigui una mica restringida perquè és via satèl·lit.
Això vol dir que no és una ADLS normal i corrent, que pots baixar-te el que vulguis, incloses pel·lícules i música a dojo. És bàsicament per treballar, això sí, ara ja de manera decent i no a pas de tortuga... Tenim una tarifa plana que pots variar en funció de les dades que vulguis baixar, però clar en principi, no està pensat per baixar-se imatges a tort i a dret.
En fi, que ara ja tenim wifi pels clients i pels veïns del poble que vulguin.

Núria

Sant Jordi

Doncs sí, un any més de Sant Jordi al Pallars! Avui un dia gris a partir del migdia, amb ruixats, que ens han deixat passejar una mica i comprar llibres.

Bé, jo he començat la tarda llegint contes a l'escola, amb alguns pares i mares de l'AMPA. Ens ho hem passat molt bé, amb els nens i nenes de P3 fins a segon (sí, hi havia l'Oriol entre el públic assistent). S'han divertit i s'han entusiasmat amb les diapositives que acompanyaven les històries que llegíem. Molt bé!

Després, ja en família, hem remenat una mica i per fi ens hem decidit, cadascú amb el seu estil. M'agrada molt que els nostres fills estiguin 'enganxats' a la lectura i que se'ls hagi de frenar a l'hora de comprar perquè, a una li surt la vena, i li encanta també anar a les biblioteques ;-)

Núria

La mona

Avui és el dilluns de Pasqua i tocaria que els padrins portin la mona als fillols. Com que les tradicions estan per seguir-les però també per adaptar-les als temps i les circumstàncies, crec jo, hem anat menjant mones uns quants dies abans del que tocava. Segons els que érem i com ens anava per estar junts.
Per tant, mones per tots quan sigui!

Núria