I després de menjars tan casolans, tan naturals i tan del Pallars, un/a no pot evitar menjar gormanderies (com diuen aquí dalt) de les més antinaturals i artificials, ni que sigui ben poques vegades...
Sí, hem caigut en la temptació i el postre ha estat molt poc ortodox (i que no serveixi de precedent): 'panteras rosas'!!!!!
No sé els anys que feia que no en menjava i l'Uri no les havia vist mai!
Almenys fem una mica de comarca, encara que sigui el Vallès, que la BIMBO és de Granollers ;-)
Núria
3 comentaris:
Això sí que és alta gastronomia per a elits. Encara no entenc perquè la pantera rosa no té cap estrella Michelin.
Prova de plantar-ne una a l’hortet. A veure si, com les patates, hi ha sort i et surten panteritas l’any que ve. Seria l’únic hortet del món amb patates liles i panteras rosas.
Molt enginyós, Sr. Mustapanki!
Hi ha coses que no necessiten estrelles Michelin, per saber que són bones ;-)
jaja! sóc una autèntica fan de la Pantera rosa, el dolç, la música, la película, els dibuixos animats... Fa molts anys que no me'n menjo una, i crec que et seguiré la suggerència.
Huummm!
Petons, Lou*
Publica un comentari a l'entrada