El meu hàmster

Fa un mes que tinc un hàmster. Me'l va donar una amiga del poble que en té i li van criar.

Jo li he posat " Mini " perquè és molt petit, és clar, és una cria. Me l'estimo molt.

Els meus pares em van dir que si no me'l cuidava jo, li donarien a algú altre. I així ho faig: cada cap de setmana li netejo la gàbia, li poso més aigua i més menjar.

Quan anem a dormir ens el mirem una estoneta. És quan està despert perquè durant el dia dorm. Ens acostem a la gàbia i ve a mirar-nos, és un xafarder! Puja i baixa per tots els raconets i llavors s'enfila a la roda i sembla que es torni boig.

L'Oriol a vegades l'agafa i com que l'apreta massa, crida una mica. Pobret! Jo el renyo, però no em fa gaire cas...
Com que abans ens tenia por, ens mossegava una mica i ens espantàvem, llavors el deixàvem anar de cop. Però ara, ja s'ha acostumat a la nostra mà i ja no crida.

Magalí

Sant Jordi a Sort

Avui havíem quedat que baixaríem a recollir els nens i faríem una volta per Sort, per celebrar Sant Jordi comprant llibres i roses. Ha fet un matí radiant i a la tarda, just a les cinc, ha caigut un gran xàfec. Però no, no ha espatllat res!
Ha tornat a sortir el sol i hem pogut fer la passejada que volíem. Coses de la primavera i del Pirineu.

A Sort només hi ha dues parades de llibres, de les dues llibreries que hi ha. És poc? Doncs pels que som, està bé. Hem pogut remenar llibres i triar sense empentes i en família.

Mira, pensava que trobaria a faltar la multitud, i no. Serà que ja m'hi estic fent a ser de poble?

Després de molts anys tenint festa aquest dia, avui he tingut una sensació estranya: no treballo, per tant no tinc festa... En fi, que enyoro els llibres que passaven per les meves mans i que tenia tant a prop. Però només els llibres, eh!!

Com a bona bibliotecària, no podia deixar de parlar de llibres avui...

Ah sí, quins llibres hem comprat? Hem fet comarca: el conte en pallarès Un dia amb l'Àssua d'Eva Lluvich i Vanesa Freixa (la il·lustració del principi és part del conte) i El Pallars Sobirà de Ferran Rella (un llibre d'història i fotos).

Núria

37

Ahir dissabte vam celebrar aniversari en família. Va venir la família de l'Esteve, per veure la casa nova i saber com es viu en un poblet del Pallars.

Hem estat molt bé, molt divertits i al límit de la nostra capacitat perquè érem 15 (!). Llàstima que el temps no ens ha acompanyat massa, perquè ha plogut moltíssim. I avui al migdia, ha tornat a nevar! Ja pensaven que no podrien tornar...

Les nenes i les tietes de les nenes, han fet partides llarguíssimes de parxís i han cantat karaoke. I els nens han jugat a bàsquet, que és més mogut i han de cremar energies! Altres llegien, escoltaven la ràdio, descansaven, i un parell a la cuina...

Em feia il·lusió fer un pastís, no una coca com sempre. Era una mica arriscat fer proves però provar-ho no costava res i, mira, va quedar xulo (bé, a mi m'ho sembla).

Recepta:
Pa de pessic (la típica coca del iogurt) amb poma a talls dins la massa. Posar melmelada de maduixa barrejada amb gelatina calenta, també de maduixa, per fer la cobertura. Tallar les maduixes a làmines sense acabar de fer el tall, obrir-les i pintar-les amb la gelatina. Finalment, granets de xocolata per fer bonic i escriure-hi els números. Un dia a la nevera.




I sí, deliciós!!!
Núria

Plou

Tal com estava previst, avui plou. Des d'ahir la nit que va començar no ha parat fins al migdia, fins i tot uns instants ha caigut calamarsa. A les muntanyes més altes de davant de casa s'hi veu neu.

Fins fa una setmana quan plovia no corria l'aigua, la terra estava tan resseca que se l'engullia tota. Diumenge va ploure i llavors ja va començar a córrer. Avui tot eren rierols i els barrancs que hi ha pels voltants, tornen a recollir aigua, com feia temps que no vèiem.

A Barcelona estaran una mica més tranquils si a les notícies diuen que plou al Pirineu. La tardor ja no es preveu tan dura...















Quin gust veure ploure així des de la finestra. Pluja fina i seguida.
Avui feina per dins de casa, endreça i neteja, esperant que torni a sortir el sol... o no, que ja convé que plogui molt.

Núria

Malalts

L'Oriol s'ha quedat a casa perquè tenia febre. Ahir ja estava aixafat i avui pitjor. Jo també estava tocada, a punt d'enganxar alguna cosa però no he tingut febre. Ens hem fet companyia tot el dia, amb el termòmetre a prop.

Des que estem vivint aquí, que els nens estiguin malalts és un problema menys. Per ells sí, clar, però per nosaltres és molt més fàcil. Anant cada dia a treballar fora de casa, quan estaven malalts tocava buscar cangur o fer festa a la feina... I déu n'hi do els dies que han estat malalts aquest curs, però mira, si no estan bé, doncs es queden al llit. Abans si no tenien febre, els enviàvem a l'escola i ara, potser els deixem una mica més de corda. Després passa que estan tot el dia avorrits, vagant pel sofà i mirant la tele, com si estar malalt hagués estat mai divertit...!

I la malaltia es pot mesurar per l'estona que es passen al sofà i les ganes que tenen de jugar. Avui doncs, l'Oriol estava ben fotut, pobret, tot el dia sense bellugar-se...

Núria

Sortim a caminar

Gairebé cada dia al matí, sortim a caminar una estoneta. Quan han recollit els nens, marxem i caminem una mitja hora. Sovint anem per la carretera, per fer exercici només, però de vegades tirem pels camins amunt per aprendre'ns les muntanyes que tenim tan a prop. Sembla molt bucòlic però m'han d'estirar perquè surti, que si no, jo em quedaria a casa...

El cap de setmana, si podem, intentem sortir amb els nens. Poques vegades però, hi anem tots junts. Acostumen a sortir algun dels nens amb el seu pare. Llavors tornen explicant aventures dels llocs on han passat i els animalons que han vist.

Fa pocs dies, van marxar direcció a Mencui, uns dels pobles que tenim més a prop. Ara estan desbrossant-ne el camí i fa goig caminar-hi. És una excursioneta perfecta des d'Estac, camí planer i curtet, una hora i mitja. La Magalí es va voler estrenar com a fotògrafa i va portar ella la càmera tota l'estona. No hi van arribar, però tenim bona part del camí, flors i plantes retratats!!! Algunes de les fotos que va fer, les imprimirem i en farem quadres perquè han quedat realment xules. Si veniu, ja les veureu per casa.

Aquí, una mostra. Ara que comença la primavera amb l'esclat de la natura, és quan tindrem més imatges com aquestes. I després, la tardor, un altre festival fotogràfic!

Núria