Si no plou, anem a l'hort

Aquests dies passats amb tanta pluja, no hem baixat a l'hort tan com voldríem. Estem trobant que és com una teràpia, això de treballar-hi. Hi anem tots, per fer una passejada, per anar a berenar o per jugar amb els nens al camp del costat.

Haig de reconèixer que al principi, em feia molta mandra la idea de tenir/fer un hort. Pensava que entre el pare i l'Esteve ho farien tot. I és veritat que hi treballen molt, moltíssim, però jo també hi faig cosetes.

Entre tots plantem, traiem males herbes, i ara, a esperar que faci uns dies de calor perquè acabi de créixer tot. Sort que alguns dies ha sortit el sol, entre tantes tempestes, perquè ja ens temíem que es comencessin a podrir les patates...



A més, la Manoli em va regalar uns rosers, perquè també hi tingui flors, a l'hort. I allí estan, ben xulos. Doncs res, que espero que la setmana vinent puguem collir el primer enciam!


Núria

Estem al juny?

La pregunta és perquè no sembla que s'acosti l'estiu, al contrari, sembla que aquí dalt arribi la tardor... Ja fa dies que plou i ha refrescat força, és per això que em pregunto si acabarà arribant l'estiu. Bé, diuen que demà començarà a sortir el sol. Creuem els dits!

La setmana passada l'Oriol va començar un curset de natació. Insensats! Sí, tots plegats: els organitzadors (l'AMPA), els pares i els nens, que s'acaben ficant a l'aigua clar. No ha fet ni mica de calor per escalfar-la i a més ha plogut dia sí dia no. En fi, que quan el nen surt de l'aigua necessitem una hora per recuperar-lo... Coses del Pallars!
Us voleu creure que en molts quilòmetres a la rodona no hi ha cap piscina coberta!!! Com a molt es pot anar a l'acadèmia militar de Talarn, on fan una excepció i deixen fer els cursets durant l'any.
Es veu que és una reivindicació eterna i sembla impossible que encara estiguin així . A Granollers i rodalies quantes piscines hi ha, per exemple? I al Pirineu, on l'estiu (quan arriba) és més curt, hi faria molta més falta no???

Necessitem una mica de caloreta ja!
Núria

A ritme del Pallars

Dijous passat la Magalí va anar d'excursió, tot el dia. Van marxar molt aviat i havien de tornar tard, sobre un quart de nou del vespre. Tenien un dia tan ple, programat amb tantes activitats, que ja es veia que no tindrien temps per tot o que potser arribarien més tard.

Com que enguany s'han quedat sense colònies, pel mal comportament d'alguns, han organitzat vàries sortides i aquesta era la més completa. Visitaven la Seu d'Urgell i després passaven el dia a Puigcerdà, patinant i anant amb 'karts'.

Doncs van arribar amb una hora i mitja de retard. Just a l'hora que havien d'arribar, sortien de Puigcerdà. Creieu que algun pare o mare es va esverar? No, tothom estava tranquil, fent petar la xerrada amb els altres pares que esperaven o fent un entrepà, aprofitant el temps.
Em vaig voler imaginar la mateixa situació a Granollers...
No hauria passat ni mitja hora que tothom estaria exaltat! Trucant a veure què havia passat. Aquí tothom s'espera, no hi ha pressa, ja vindran. Si no avisen, és que no passa res i ja arribaran.

Doncs això, ritme del Pallars. N'anem aprenent!
Núria