Us desitgem...

Sol solet

A les notícies del temps fa dos dies que ens estan espantant... De moment, fa molt bon sol!
Això sí, les temperatures han començat a baixar. A dos quarts d'onze del matí, hi havia només 2,5ºC! Sort que després ha fet una mica més de 'caloreta' i hem aprofitat per sortir a fer una passejada. Res, ben curta però bona, que feia sol però bastant de vent, gèlid. D'estar tancats a caseta, jugant o mirant la tele, ja tindrem temps de sobres.

A partir d'aquesta nit s'espera neu a dojo, a veure com ens s'aixeca demà el dia. Si fem cas de les previsions, tots ens llevarem amb sorpresa, a Estac i molt més avall ;-)











 
Núria

Quants?

Sí, 12 ja!! Dilluns la Magalí va fer anys. Diumenge volia fer una festeta amb les seves amigues, a casa, però la neu ens ho va impedir. No va nevar massa, però era just a mitja tarda, en el moment oportú.

Nevava amb força i vam preferir anul·lar-la. Després va parar, però ja era tard...
Llàstima! L'any passat també havia nevat el mateix dia!
Haurà de canviar la data i celebrar-lo a l'estiu?!?!?
Aquest cop, el seu pastís: formatge i melmelada de maduixa.
Núria

Nit d'estels

Aquest dissabte havíem d'observar el cel, des de primera hora del vespre, quan es comencés a fer fosc.
Tota la setmana mirant la previsió del temps i les temperatures, per saber si tindríem molt fred. Però calia comptar amb els núvols... Que ens ho van tapar gairebé tot!
La lluna no vam poder veure-la, però abans de sopar vam tenir sort i vam observar Júpiter, amb les seves quatre llunes.

Després, tot cobert fins les 24h gairebé, quan de sobte es va aclarir i vam tenir un bon espectacle! La constel·lació d'Orió i la seva nebulosa, Mart, una galàxia, Sírius, i un munt d'estels més, difícils per mi de recordar.

L'Óscar i el Dani, amb molta paciència, ens van ensenyar a buscar amb el telescopi i ho vam anar provant. No és fàcil: la vista es cansa i costa enfocar els ulls, però ho vam aconseguir. Gràcies nois!

A més, vaig fer unes galetetes...  ;-)

Núria

7

Dissabte l'Uri va fer 7 anys! Feia temps que esperava el gran dia, i per fi, va arribar: minifesta d'aniversari i uns quants regals. Pocs, com sempre...
L'anècdota de la tarda: el pastís. Era de xocolata, de tres colors, molt bonic i també molt bo, tot i que era una bomba ;-) Doncs el tallem i el comencem a servir, i per la seva textura gelatinosa, comença a relliscar tot sol.
Ai, quin atac de riure que ens va agafar a tots! Sort, que va aturar-lo a temps, que marxava...
Evidentment, la tècnica pastissera necessita millorar, jeje.

Núria

Escapada a Milà

Dilluns vam tornar d'una escapadeta a Millà, tres dies. Una mica més i ens quedem a casa per una vaga de controladors aeris, però per sort, no va afectar els vols de la tarda.
Uns dies fantàstics de temps i de companyia, sobretot. Hi hem estat els nens i tres amigues de Granollers, una meravella!
Poques expectatives i així segur que sortia tot millor: només el Duomo i el castell. Ah, sí, i una pizza, uns espaguetis a la carbonara i un gelat. La resta, venia de regal.

Tenint la Mònica d'amfitriona, no podia sortir res malament ;-) Moltes gràcies, guapa!

I per mi, un capuccino, mmm...Amb cor inclòs!

Núria

Fred

Quin fred! Aquest matí cap a les 9, ja estàvem a 3,5ºC, però a la nit ha gelat.
He sortit i tots els camps estaven blancs per la gebrada. Començava a fer sol i era bonic com brillaven les herbes.
A l'hort totes les plantes que queden ja estan cremades pel fred, n'han tingut prou amb dues nits de gelar per quedar ben grogues. Només les cols i les escaroles aguantaran tot el fred que vingui.
He volgut regar unes maduixeres que hem plantat per la primavera, i l'aigua no sortia!!! He deixat la mànega al sol i al cap d'una estona, sí, ja rajava.
Han sortit trossets de gel...

Núria

Pont d'octubre

Estem de ressaca a Estac... Ressaques de tot: de concerts, de gent, de cotxes i d'emocions.
Han passat moltes coses juntes, en només tres dies. Dissabte al matí, caminada popular. Poquets, però ben avinguts i amb ganes de conèixer el territori: plantes, pedres i camins. La Maria feia de guia local i l'Agustí donava les explicacions tècniques.
Al vespre, concert i poesia a l'església, com altres anys: Sons de tardor. No s'hi cabia i tothom en va sortir encantat. Els músics, Trio Florestán i la Júlia Montañá, van fer la seva i la Meritxell va recitar.
A la matinada un altre concert, aquest de Gertrudis. Acaben una època i els feia gràcia fer un concert de comiat a Estac, on hi tenen records i 'família'.
Una multitud a la plaça!!! Ara, no es va poder dormir fins que es va fer de dia gairebé...
Entre els dos concerts, sopar de germanor, també multitudinari.
I diumenge més sopar i més ball, ja en petit comitè però amb moltes ganes.
Sort que dilluns era festa!
Ahir al vespre marxaven els últims i ara, tornem a la calma total.

Núria

Primers bolets

Per fi, el pare s'ha tret l'espineta dels bolets aquesta temporada. Després d'unes quantes excursions al bosc sense èxit, ahir van trobar-ne molts: rovellons i cames de perdiu. N'hem fet sopa, a la planxa i encara n'hi ha per fer conserva en oli.
El bosc està molt sec, però sembla que comença la temporada...



Núria

Un regalet

El divendres vaig fer-me un regalet, pel sant, que m'havia quedat pendent: una hora i mitja per mi. Fantàstica! Vaig fer-me un massatge a l'Hotel Riberies de Llavorsí.
L'hotel és molt nou i molt xulo. Feia un dia gris i plovia, invitava més a quedar-se al llit que sortir, però vaig anar-hi. Les muntanyes estan allí mateix i la broma va fer companyia tot el matí.
Quan hi vaig entrar el bar estava ple d'hostes esmorzant, però a les 11h quan vaig esmorzar, tenia tot el menjador per mi.
En fi, una delícia. Per repetir, això sí, en ocasions especials que no s'hi pot anar sovint ;-)

Núria

Altre cop, setembre

Sí, ha passat l'estiu volant...! Bé, alguns dies s'han fet molt llargs i en canvi, algunes setmanes han passat com si res. La feinada de la temporada d'estiu s'ha acabat i ha anat molt bé. Hem tingut tanta gent que necessito l'agenda per repassar bé els dies i no deixar-me ningú. Una bona experiència, sí.

Ara tornem a la rutina, sí, ja tenim una rutina al Pallars. Em sembla que la tenim, almenys comença un altre curs i això ja no és nou. Bé, la Magalí sí que té una gran novetat: la ESO! Quins nervis ahir, tot i que gran part de les coses ja les coneix. Potser la meitat de nervis?? Això només s'ho sap cadascú...
L'Oriol molt bé també, content de tornar.
Ara falta lligar les activitats extraescolars, horaris, viatges amunt i avall i potser començarà a rodar tot.

De moment, una comença uns dies de 'vacancetes' ;-)
Entre ahir i avui he collit dos quilos de móres, haig d'espavilar que enguany s'ha de fer molta melmelada!

Núria

Per fi hem fet ràfting!!!

Dimecres de la setmana passada vam anar a fer ràfting. Feia dies que en parlàvem a casa, però per a o per b, mai no era un bon moment. Ens sentíem més o menys igual que una persona que viu a Barcelona i no ha anat mai a visitar la Sagrada Família... Finalment, però, es van donar les circumstàncies ideals: una família de Donostia que s'allotjava a casa nostra (la Bea, el Santi, i el seu fill Xabier) tenien ganes de provar-ho però els faltava una empenteta (sobretot a la Bea). I nosaltres els la vam donar (i a nosaltres també ens va anar bé, així teníem l'excusa perfecta).

Tot i que tots ens ho vam passar molt bé, abans de marxar de casa semblava que portàvem els nanos a l'escorxador! Suposo que els nervis van fer la seva feina, però és que sembla que tot el desconegut els fa por (i a qui no...?). En fi, ara ja podem explicar què és això de fer ràfting i que és molt aconsellable per a tot tipus d'edats, sobretot ara, que el riu baixa molt suavet i es deixa navegar molt bé. A la primavera ja deu ser una altra cosa...

Vam començar l'aventura a Sort, a la seu d'Assua Activa, una petita empresa d'esports d'aventura que ens mereix molta confiança. Allà ens vam enfundar els neoprens, ens vam posar el casc, i un cop tots disfressats ens van portar cap a Llavorsí, on començava el recorregut de 14 km contractat. Vam fer una hora i mitja de baixada amb minipiscolabis inclòs i vam acabar l'aventura a Rialp després de 5 o 6 ràpids, un parell de remullades al riu, unes quantes onades xopants i un silenci descomunal en alguns trams de la baixada. Tot plegat, molt recomanable. La propera vegada, o hidrospeed o un tram més llarg, que al final ens va saber a poc.

Apa, a veure si us hi animeu!

Esteve

El temps

Avui ha començat a fer més bo, tot i això feia molta fresca quan hem sortit al matí. Era aviat, però només teníem 12ºC! No ens hem tret la jaqueta fins les 11h...

Tota la setmana passada vam tenir tempestes de tarda, com toca al Pirineu, i han anat baixant les temperatures. La veritat és que s'està molt bé i no ha calgut regar l'hort.
Ara bé, dissabte va pedregar tres cops des de la tarda fins la matinada i ho va matxacar tot! Les pobres plantetes de la terrassa, totes ben florides, s'havien recuperat de la calamarsa de fa un mes, i ara, tornem-hi. I l'hort també ha patit força, tot i que menys que l'última vegada, que va deixar enciams i tomaqueteres ben marcits.

Malgrat el temps, tenim sort, havíem carregat piles de sol, platja i piscina fa uns dies. La Marta ens ha cuidat a cos de rei. Això dóna molts ànims per començar l'estiu amb força!



Núria

Caminada pels volts d'Estac

Diumenge vam sortir a fer una caminada al Tossal de la Posa, direcció a Sort. Hi ha un pla molt a prop, només mitja hora de pujada, que és un observatori perfecte. Es veuen les muntanyes d'Estac i els prats on pasturen les ovelles i vaques durant la primavera, abans d'anar a Llessui, on passaran l'estiu. També s'avista el Port del Cantó i els primers pobles (Vilamur, Soriguera, Tornafort i Llagunes), per una banda; i per l'altra Enviny i les seves bordes. Espectacular!
Ens agradaria marcar el caminet perquè fos fàcil arribar-hi per tothom, ja que realment val molt la pena. N'hi ha un tros marcat que porta a Montardit, però s'ha de deixar per pujar al prat.



Els nens portaven els binocles per observar ocells, sobretot l'Oriol que li encanta buscar voltors. Els veu, però quan es posa els binocles li costa molt trobar-los enmig del cel! La Magalí, pausada, mirava els prats de pastura i els pobles, quan el seu germà badava... També feia fotos de flors i insectes, que li encanta.



El cel amenaçava pluja i vam decidir tornar, a més que el vent fred no ajudava.

Núria

Tornem a fer hort

Com l'any passat, hem començat a fer hort altre cop. Diuen que pel 15 de maig ha d'estar tot plantat i si a sobre has de mirar les llunes, se'ns acumula la feina! És que si t'hi dediques abans pot caure alguna gelada encara i si bades, ja vas tard. Aquí la temporada és molt curta!
A més, cal buscar el planter adequat i no tothom té el que busques. Els dies de mercat a Sort o Tremp ara ja cal fer cua per comprar-ne. Fa il·lusió omplir de coses la terra que durant l'hivern ha quedat ben apagada: tomàquets (de diferents menes, a veure què creix enguany), enciams, cebes (en llavor i planter), pebrots, alls, pastanaques, carbassons, cogombres i mongetes. Ah, i trumfes! Encara ens falta alguna cosa més, haig de continuar buscant i espavilar a plantar!

A part d'això, aquesta tarda ens hem dedicat amb l'Oriol a reposar flors als testos de la terrassa, que les d'hivern ja estan pansides. Això sí que li agrada, baixar a l'hort ja fa més mandra...
Hem posat clavells de moro i els geranis que han estat a resguard de les gelades dins la galeria. El més divertit ha estat estrenar la mànega i el sortidor amb raigs de tota mena i clar, qui regava???



Núria

Sant Jordi a l'escola

Avui és Sant Jordi i ja sabeu que no puc passar sense parlar-ne d'una manera o altra. Ahir van celebrar els Jocs Florals a l'escola i la Magalí va ser la guanyadora de 6è!
Un text molt personal...
L'Oriol deia que ell no havia guanyat res, jo tampoc, mai, li vaig dir.

A banda dels Jocs, aquesta setmana han organitzat el bibliopati i els ha agradat molt. La qüestió és que llegeixin!

Potser em quedaré sense veure parades plenes de llibres, però ben segur que comprarem llibres perquè la llista és llarga. De moment, la rosa que no falti ;-)

Fa un dia esplèndid, si no passejo, llegiré una bona estona al sol.

Núria

Aquí teniu el text del premi, no sé posar-lo d'una altra manera.

LA VIDA DÓNA VOLTES

A vegades sembla que no, però la vida és una baldufa. Moltes vegades es diu, aquí estic molt bé, tinc feina, la família a prop, ja he fet amics i m’agrada estar aquí; però després estàs massa bé, massa feina i massa de tot. Llavors en aquell moment la teva vida canvia completament, i no saps ni on anar ni què fer. I això és un exemple de la meva pròpia vida, doncs ja no m’enrotllo més i comencem…

Fa quatre anys els meus pares estaven cansats de la feina; anaven tan atrafegats que no tenien temps ni d’estar amb nosaltres. Feia un any que se n’havien anat a la muntanya els meus tiets i als meus pares primer els va semblar una bogeria, però després… com que deien que s’hi estava tan bé i que no hi havia ni soroll ni trànsit van canviar d’opinió. Doncs així va ser, els meus avis el van donar suport i van començar a mirar cases grans, perquè havien tingut la idea de muntar una casa rural. Quan m’ho van dir em vaig posar trista de seguida, perquè jo ja sabia que canviar d’escola em costaria.

Anaven passant els dies; els meus pares no acabaven de trobar la casa perfecta. Fins que sí! Finalment l’havien trobada i llavors ja començava a acostar-se el dia del comiat. Jo no volia deixar les amigues així com així, sense dir-los adéu i per això vaig celebrar una festa. Va ser molt divertida!

Tot el juliol em vaig quedar a Granollers i a l’agost vam pujar a Estac, un petit poblet del Pallars Sobirà. L’estiu em va ajudar molt a adaptar-me i després ja tocava començar l’escola. El primer dia no us podeu imaginar com estava de nerviosa, classe nova, escola nova, companys nous… aiii!
Vaig entrar a la classe i tohom m’estava mirant, nooo! L’hora em va passar prou ràpida, va tocar la sirena i per fi, al pati. Totes les nenes em van caure molt bé i crec que jo també a elles, tots van ser molt amables. Al cap d’uns dies per mi semblava que feia tota la vida que estava aquí.

Tot sembla molt bucòlic, insectes per aquí, insectes per allà, però en gran part és veritat, a l’estiu tota cuca viu.
Ara jo ja no trobo a faltar Granollers, bé, a vegades tinc ganes d’anar de compres però m’he d’aguantar.

Torno a repetir, estic molt bé a Estac, sense soroll, sense trànsit, un poble assolellat i amb la muntanya al costat. Què vull més?
Conclusió final:
Qui sap on estaré quan sigui gran?

Escola de pastors

Com alguns sabeu ja, l'Esteve s'ha apuntat a l'Escola de pastors. Primer va començar en el Projecte Grípia dins l'àrea de comunicació, però ben aviat va voler canviar de bàndol.
Fa una setmana que han començat les classes, tal com molts mitjans van informar. Semblava més un circ que una escola de pastors i ramaders, que hauria de ser una cosa molt més normalitzada. Entrevistes, reportatges, fins i tot van arribar a dir si seria alguna cosa semblant al 'gran hermano'! (Va dir-ho tot un mestre de TV3...). Aquests de ciutat...;-)
Alguna tele farà un seguiment més llarg, ja es veurà si en surt un bon reportatge.

Aprenen la teoria de moltes coses en molt poc temps i després les podran posar a la pràctica durant uns mesos a l'explotació on els toqui anar.
A Estac en el seu cas. On sinó?!

Núria

Obres a l'entrada del poble

Avui han tornat a funcionar les màquines i estan a l'entrada del poble. Aprofitant les obres de millora de la carretera, s'ha demanat que facin una mena de placeta. Han rebaixat la corba de pujada i netejat les bardisses de la font. Hi ha fet el projecte i hi estan treballant. A veure com queda...



Núria

Dilluns de Pasqua

Tot i que la mona ens la vam menjar ahir, amb els avis i la iaia. Ja tornaven a casa després d'uns dies de vacances i feina, perquè ens han ajudat molt, uns a Casa Massa i l'altre a Casa Mateu.
Hem tingut la casa plena de dijous fins avui, així doncs hem treballat força. Hem estat molt a gust, especialment l'Oriol amb els nens i la nena que han vingut. Avui li agafava peneta quan marxaven...

Dissabte al matí, quan tothom esmorzava, va començar a nevar! Sort que va durar molt poca estona i després va escampar. Tots han voltat molt i han pogut fer moltes coses, malgrat que el sol més bonic el tenien aquest matí, a l'hora de marxar.
Esperem que també hagin tingut tots mona!

La nostra, la va preparar la Magalí i la va decorar l'Oriol.
Núria

La primavera

Sí, ja la tenim aquí. I si en teníem de ganes enguany que arribés el solet i la caloreta!!! Tothom del país diu que encara falta una nevada abans o per Setmana Santa, que no guardem la roba d'abric, que ens farà falta...
I si fem memòria l'any passat va tardar molt en arribar l'estiu.
Però, mira, de moment disfrutem de l'esclat de la natura que comença: de plantes, de colors, d'animalets per tot arreu, de no encendre la llar de foc, de veure com fosqueja més tard.
Tanta neu que hem tingut aquest hivern i tant de fred, finalment anem sortint de la foscor ;-) (oi?).

Núria

Labors

Va per l'Imma i la Marta.
Fa unes setmanes que he començat un curs gratuït de patchwork, que organitza l'Ajuntament de Soriguera. Es veu que hem tingut sort i aquesta vegada a banda de les classes també ens han donat el material.
Estic contenta perquè feia temps que volia provar-ho i jo sola no trobava el moment. Ara m'ha vingut perfecte perquè tinc més temps que a l'estiu quan volia començar i a més, som un grupet de dones, que és més distret.
Haig d'agafar el cotxe uns quaranta minuts però m'agrada. Aquí, els cursos tenen una part de socialització interessant per totes. I a més, serveix per estar al corrent, perquè mentre cosim ja se sap que podem anar xerrant, només cal vigilar de no punxar-se... ;-)

Quan acabi el coixí-manta que fem, tinc unes nines per continuar. I també algun jersei de mitja que sempre tinc començat...

Núria

Carnaval, carnaval

Encara estem de ressaca després de tanta festa i disfressa! Aquí dalt es celebra molt el carnaval (sí, no carnestoltes) i a l’escola van fer dos dies de festa. Dimarts és festa grossa a Sort i pobles de la rodalia.

Dissabte a la nit vam fer sopar de carnaval a Estac i érem una cinquantena. El nostre gran cuiner Manel ens va fer una olla barrejada per llepar-se’n els dits! Tots disfressats aviat vam tenir ganes de ballar perquè començàvem a tenir una mica de fred i ens vam animar força. L’any passat va triomfar una caputxeta i enguany la reina indiscutible d’Estac va ser la Linda. Guapíssima!


A Sort van fer passa infantil dilluns i la dels grans dimarts, després de la calderada al riuet. Era el primer any que hi anàvem i ens va agradar molt. Cinc olles d’esculleda, truitada de patates o d'espinacs i llonganisses a la brasa. N’hi va haver per tothom i per repetir… A banda del dinar, va fer un dia esplèndid i vam poder parlar amb molta gent coneguda i acabada de conèixer. Fa gràcia perquè en trobades així, veus la cara a gent que només coneixes de nom o de referència. I és que som tan poquets…

Els nens es van disfressar tres vegades i cada dia diferent: hem tingut romans, pirates, hippies, cuineres, floristes i dimonis. Del romà n’estic especialment orgullosa, perquè em va costar una feinada fer alguna cosa semblant a una túnica…;-)


Núria

Una volta per Estac

He aconseguit penjar més fotos i fer un àlbum. Amb la velocitat d'internet, té mèrit, per riure...
o no ;-)

http://picasaweb.google.es/lh/sredir?uname=nuriafq&target=ALBUM&id=5302033136844903969&authkey=JAT9bsY-gWU&authkey=JAT9bsY-gWU&feat=email

Em vaig quedar només per la part de baix del poble, prometo corregir-ho a la propera nevada!

Núria

Moltíssima neu

Aquest matí ja havia nevat una mica quan ens hem despertat. El transport ha vingut, però més tard. Primer han deixat els d'una altra ruta, de Caregue, i després han recollit els d'Estac. Hi havia 4 dits de neu i com que portem un hivern dur, doncs hem decidit igualment baixar-los. Però ha començat a nevar fort a les 11h i encara no ha parat. El Consell comarcal ha decidit que tots els nens de transport a les 15h tornaven a casa en previsió que la cosa empitjorés. L'han encertat! La furgoneta ha pujat però ja hi havia uns 30cm. Ara en portem més, uns 40...
Ha s'ha girat vent i fa una tarda sofà, llar de foc, llibre, mitja,...

A Surp encara hi ha més neu, diu la Clara que uns 60cm, és que ni amb cadenes, han d'esperar que vingui la llevaneus per baixar a Rialp, i recollir la Jana a la guarderia! Bé, potser farà nit a casa la senyu... Què divertit per ella! (els pares no estaran tan contents...)



Núria

Esquí a l'escola

Ahir van fer una altra sessió d'esquí en hores lectives, els de 6è. Veus que bé! Avantatges de viure al Pirineu...
Bé, és la primera vegada que es fa i es canvien les hores d'educació física per 6 sessions de 3 hores cadascuna. Els nens de 3r a 6è, que són els que hi poden anar de manera autònoma. Així, volen que els nens de la comarca aprenguin els esports d'aquí dalt: a esquiar a l'hivern i a fer càiac a la primavera.

La Magalí està molt contenta amb l'experiència i això que d'inici no ho veia massa clar... I és el que li dic, si aprendre a esquiar amb les millors amigues de la classe és tot un luxe! Jo en vaig aprendre de més gran i amb gent que no coneixia de res. Ja va estar bé, però això d'ara és molt millor i a sobre, més divertit.
Es va perdre alguna sessió per malaltia però ahir es van enfilar al Pic de l'Orri (a la foto des d'Estac) i van baixar per una pista vermella. Molt bé!
I per variar enguany, van sortir amb sol i van tornar nevant!

Núria

Pensaments

No, no em posaré filosòfica... només em refereixo a les flors. En tenim als balcons, des que els geranis van començar a passar fred. Com que els pensaments aguanten molt i molt bé les gelades, en vaig posar als balcons per veure flors tot l'hivern.
I són el meu termòmetre. Només cal mirar-los a primera hora del matí: si estan matxucats és que ha gelat de valent, si s'aguanten drets és que la nit ha estat benevolent. Llavors si surt el sol, aixequen el cap i es posen bonics bonics.

Doncs sembla que vaig parella amb els pensaments, si el dia és fred i gris anem fent i, en canvi, si surt el sol ens posem alegres i ben guapetes ;-)


Fa un parell de dies que va fer un sol esplèndid i vaig aprofitar per fer fotos.
Avui ens hem llevat amb un dia força bo però al migdia s'ha capgirat i ara, torna a nevar. És negra nit però es comença a veure tot el paisatge blanc altre cop. Fa tot just una hora que neva i ja tenim quatre dits de neu...
Sorpresa demà al matí, potser no caldrà llevar els nens?



Núria

Ja era hora

Potser sí que era hora que em posés a escriure alguna cosa, ni que fós per estrenar el 2009!
És que dec estar com el temps, mig grisa i mig congelada... Ahir va fer un dia boirós, gris, fred, tan tapat que gairebé no vèiem les cases del davant.
Semblava que suràvem dins un núvol! I a més, plovia.
Vaig estar amb els dos nens a casa, malalts, bona manera de començar la setmana.
Tot el dia pel sofà...
Avui ens hem llevat amb sol, però de seguida s'ha tapat i ha començat a caure aigua-neu. I així fins que s'ha fet de nit.
Sort que el cap de setmana va ser esplèndid i vam agafar energies!

Enguany està fent un hivern de veritat, sort que ja és el segon i estem bastant adaptats al medi, sinó... no sé si hauríem aguantat. Sí, oi? Segur que sí.
En fi, que aquest temps gris no sigui cap mal presagi per la resta de l'any.

La foto no és d'avui, però ja veieu, continua el cel gris ;-)

Núria